El 19 de juny de 2022 és des d’ahir a les onze de la nit, quan es va acabar el Tenerife-Girona, una data històrica, inoblidable, la més gran que segurament pot haver viscut mai la ciutat. Perquè si ja hauria sigut gros celebrar un ascens de gran magnitud, a l’hora de la veritat en van acabar sent dos, i d’aquesta manera l’orgull gironí que proclamen tant el Girona de futbol com el Bàsquet Girona, entra a l’elit de nou per la porta gran. Tres anys després del descens a Segona, els de Montilivi tornen a l’elit amb una victòria incontestable a Tenerife (1-3); Més temps feia que el bàsquet no es feia amb els millors. Exactament catorze anys. El 2008 va fer fallida el projecte Akasvayu i, complint la seva promesa, Marc Gasol va tornar a Girona per recuperar el temps perdut. Un parell d’hores abans de l’èxit del futbol, a Fontajau s’hi celebrava la primera alegria de la tarda: el triomf contra l’Estudiantes (60-66) que obria les portes de l’ACB al jove, però sobradament preparat, projecte del pivot català. Un tuit de MisterChip ho posava en valor: «La ciutat de Girona ha aconseguit dos ascensos a Primera divisió (futbol i bàsquet) en 136 minuts, una fita sense precedents en la història de l’esport espanyol». «És increïble el que ha passat avui», deia l’alcaldessa Marta Madrenas.
L’esport gironí, o més concretament el Girona, va trencar el malefici que l’havia estat perseguint els dies dels partits importants. Aquells en què un s’hi juga de veritat les garrofes. Han hagut de passar sis promocions i cinc finals de play-off per, aquesta vegada sí, guanyar-se una. I d’aquesta manera, si el 4 de juny de 2017 va passar a la història per haver arribat per primer cop a la màxima categoria del futbol espanyol per la via directe, el 19 de juny ho serà per haver-ho fet a través de la promoció. S’havia de guanyar a Tenerife i es va fer. Amb solvència, per 1-3 amb gols d’Stuani de penal i Arnau, i un en pròpia porta de León. Quan la pilota començava a rodar a Tenerife, a Fontajau ja hi havia festa grossa.
El Bàsquet Girona, amb una victòria contra l’Estudiantes davant 5.000 espectadors, festejava el primer ascens del dia, a l’ACB, 14 anys després. Ningú ho hauria dit a principi de temporada, quan l’equip va encadenar una funesta ratxa de derrotes que va acabar amb l’etapa de Carles Marco a la banqueta. Aquell Girona que per Fires només podia esperar a la permanència va començar a canviar com un mitjó a partir de la irrupció de Marc Gasol a l’equip, a primers de desembre, ja amb Jordi Sargatal a la banqueta. Les victòries van anar caient una darrere l’altre, i encara es va potenciar més l’equip amb els fitxatges de Fjellerup i Urtasun. Es va acabar la lliga en quarta posició, al play-off es va eliminar el Corunya, i a la Final Four, que es va poder organitzar a casa, les víctimes van ser el Lleida i l’Estudiantes. L’ACB era una realitat.
Celebració conjunta
Les celebracions que van arrencar anit a Girona seguiran avui. D’entrada entre les sis i les set de la matinada s’esperava l’arribada a l’aeroport de Vilobí del xàrter que transportava l’equip, als familiars i als periodistes que s’havien desplaçat a Tenerife. La cosa seguirà després al vespre. A les set arrencarà una rua des de Montilivi que transportarà els jugadors, tècnics i directius del Girona fins a Fontajau, on s’hi afegiran els membres del Bàsquet Girona. Del pavelló tots aniran directes a la plaça del Vi. Segons va avançar l’alcaldessa Marta Madrenas es preveu que als voltants de tres quarts de vuit del vespre els ídols esportius de la ciutat surtin al balcó per fer els parlaments davant l’afició. Tot seguit el Girona tornarà a Montilivi on s’hi ha preparat una festa amb la sortida dels jugadors un per un a la gespa, més parlament i gresca garantida. Més o menys el que també promet la celebració que munta el Bàsquet Girona a Fontajau també pel vespre.
Abans de la festa d’avui, Girona ja ha viscut una nit llarga. Des que es va acabar el partit de futbol, als volants de les onze de la nit, els carrers del centre de la ciutat van bullir de gresca i aficionats. Petards se n’han sentit fins la matinada. A la plaça Catalunya s’hi van concentrar alguns seguidors però de seguida també n’hi va haver a la plaça Independència. Ha sigut una nit llarga.
