Quiosc

Diari de Girona

Marta Madrenas Alcaldessa de Girona

«L’ascens pot fer que es precipiti la reforma de l’estadi de Montilivi»

L’alcaldessa diu que el club ha comunicat a l’Ajuntament la seva voluntat de fer-hi «coses» · «Catorze anys després del final d’Akasvayu encara paguem 108.700 € anuals dels avals»

Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, a l’Ajuntament. | MARC MARTÍ

Com va seguir la jornada històrica de diumenge?

Primer vaig anar a Fontajau. Hi havia un ambient extraordinari, crec que no s’havia vist mai, i ens ho van dir la pròpia gent de la Federació. La nostra afició va estar increïble, i s’ha d’admetre que la de l’Estudiantes, també. Vaig patir molt. Gairebé sempre vam anar guanyant, ens vam arribar a posar de catorze, però quan al final se’ns van posar a dos vaig quedar paralitzada i expectant. Per sort va acabar bé. Emocionada per l’ascens a l’ACB, de dret a veure el futbol, però la segona part vaig seguir-la a la plaça Independència, que era plena a vessar. El Girona va jugar molt bé a la primera part i a la segona, quan ens empaten, teníem aquells deu minuts de patir... fins que quan vam marcar el segon vaig veure-ho clar. I després, amb el tercer, ja va ser increïble. No vaig entendre massa els 9 minuts d’afegit, però vaja, bé està el que bé acaba. Va ser un esclat de felicitat.

Girona, Bàsquet Girona, Spar Girona i Girona CH competiran a l’elit. Són compatibles, són viables en una ciutat com Girona?

Absolutament. Primer, per la nostra manera de ser. Aquests clubs són, cadascun d’ells, una gran família. I fins i tot entre ells també semblen una gran família. Tenen uns valors propis molt compartits, saben què és lluitar, i tot s’ho han de treballar amb humilitat. Esclar que ho podrem assumir. Des de l’Ajuntament estarem al costat de tots i ajudarem en tot el que puguem.

Què representen per a la ciutat els ascensos del futbol i del bàsquet?

Tenir aquests jugadors d’elit tant professionals i propers, que pots tocar i veure, provoca que molts nanos de la ciutat i de les comarques, els vegin com a referents molt propers. Laia Palau, Marc Gasol i Stuani són humils i propers, els referents idonis per al nostre jovent. Això per una banda. I després, quan es diu que passat l’estiu hi pot haver dificultats pel preu de la llum o la falta de materials, si venen moments difícils, tenim dues palanques econòmiques més que poden ajudar a que Girona mantingui el dinamisme econòmic. Al seu moment el Girona, quan va pujar el 2017, parlava de 20 milions d’euros en un estudi. Hi ha molts impactes directes, però també d’indirectes. Que Girona es doni a conèixer al món com a ciutat humil i ambiciosa és molt bo. Ara ha sigut espectacular el tractament perquè és espectacular haver pujat el mateix dia el futbol i el bàsquet masculí a l’elit.

Es van cometre molts errors en la gestió de l'Akasvayu però el projecte de Gasol és molt diferent

decoration

L’Ajuntament amb qui s’entén millor, amb el Girona o amb el Bàsquet Girona?

Hem tingut més relació amb el Girona, el bàsquet és més recent. Forçosament ha hagut de ser així.

Amb l’ascens a Primer ha arribat el moment que el Girona es plantegi seriosament una profunda reforma de Montilivi?

N’hem de parlar amb ells, de fet ja ho hem fet una mica. Penso que tenen molt bones idees, per fer-les més aviat del que podria semblar. Els donarem tot el suport i estarem al seu costat perquè puguin fer les adequacions de l’estadi que creguin oportunes.

Per tant el club els ha comunicat la voluntat de fer-ho.

Sí. De fer coses. En la línia que ja havien explicat quan van fer-se amb la concessió de l’estadi de Montilivi per 50 anys el 2018. Segurament tot això farà que es precipiti i el que estava previst d’aquí a cinc anys potser serà abans. Ens sembla bé i volem fer-los costat.

Han parlat de quina seria la capacitat ideal de Montilivi?

N’hem de parlar més profundament. Però nosaltres, el que ells proposin i es pugui fer, estarem al seu costat en tot el que sigui necessari.

Fontajau necessitarà algun retoc? Es van arreglar els problemes de goteres?

Sí, això ja es va solucionar. Fontajau ja acull competicions de màxima categoria, fins i tot europea, i no hi haurà cap requeriment. No obstant això també parlarem amb el club per veure com podem estar també al seu costat. Si els cal fer alguna actuació, tindran el nostre suport. Ajudarem en tot allò que puguem.

Alcaldessa, què l’atrau més el bàsquet o el futbol?

Jo personalment soc més de bàsquet, però el Girona de futbol és la meva passió. Un altre partit no me’l miro, no m’interessa, i en canvi pel Girona em deleixo, em ve de família, del meu pare. Aquest amor pel Girona de futbol hi és, però soc més de bàsquet, ho segueixo més.

Veu sòlid el projecte de Marc Gasol després dels errors que van acabar amb la desaparició de l’Akasvayu? Què recorda d’aquella etapa?

Sempre hi havia anat a veure el Valvi, el Casademont i l’Akasvayu. Era jove i ja m’agradava molt el bàsquet. Gairebé li sabria dir la localitat que ocupava. És cert que es van cometre molts errors en la gestió de l’Akasvayu, de fet, a l’Ajuntament, encara 14 anys després, seguim pagant anualment quantitats importants per cobrir aquells deutes. Això no ha de tornar a passar mai més, i no passarà.

Fins quan s’ha d’allargar aquest pagament, i de quin import és?

Són 108.700 euros anuals fins el 2023 que paguem a mitges amb la Diputació, a raó de 54.350 euros cada institució, per culpa d’aquells avals que s’havien signat. Per això li deia que no es podia repetir. Són diners públics i es va gestionar malament. Abans em preguntava pel projecte de Marc Gasol. Això és una cosa nova, que no té res a veure amb allò. S’està gestionant molt bé, són gent responsable, es preocupen de quadrar els pressupostos i en dono fe.

Que l'èxit esportiu doni a conèixer Girona al món com una ciutat humil i ambiciosa és molt bo

decoration

Quines expectatives té per a la temporada que ve? Què li fa especial il·lusió?

Podem viure moments tant extraordinaris que no li sabria escollir quin preferiria. M’agradaria que l’Uni tingués entre la gent la mateixa trempera que sempre genera. L’esport femení està a l’alçada i voldria que tota la ciutadania les vegi amb la mateixa mirada. Veure’m tants moments extraordinaris que no sabria triar-ne cap. Però miri, no he estat mai al Bernabéu i m’agradaria viure-ho.

Gasol, Stuani i Laia Palau es mereixen un monument?

Es mereixen molt un reconeixement. A partir d’aquí és entre tots que s’ha de decidir quin. Aquestes coses s’han de fer amb una mica de distància. En el moment concret veus les coses d’una manera i més endavant, potser d’una altra. S’ho mereixen, però caldria trobar quina és la millor fórmula per fer el reconeixement.

Compartir l'article

stats