Quiosc

Diari de Girona

Petons, pistoles d’aigua, molta festa i un balcó que ja tenia ganes de gresca

La plaça del Vi, de gom a gom i tenyida de blanc-i -vermell, esclata de joia amb la rebuda als jugadors i tècnics del Girona FC i Bàsquet Girona Míchel, Marc Gasol i Cristhian Stuani són els més aclamats pel públic, entregat des del primer fins a l’últim moment i que no deixa de cantar

185

Les millors imatges de la rua de celebració del Girona i el Bàsquet Girona Marc Martí / Aniol Resclosa

Pujar, no es puja pas cada dia. Sobretot a Primera, a l’elit. I molt menys per partida doble. Girona està d’enhorabona, perquè la temporada vinent gaudirà de futbol i bàsquet masculí de primer nivell, després del gloriós 19 de juny, amb dos ascensos d’una tacada. El mateix diumenge la ciutat va despertar passades les onze de la nit. Carrers plens, petards, crits i càntics. Les ganes de gresca no tenen aturador i ahir la festa va continuar, i de quina manera, revivint els records del 2017. Aquesta vegada, Pere Pons no va cridar allò de «rebentarem al Barça i al Madrid, els rebentarem!», però la plaça del Vi es va omplir de nou de gom a gom per xalar, aplaudir i animar als seus herois. Futbolistes i jugadors de bàsquet. Presidents, entrenadors. Els veritables protagonistes, aquells que amb els seus èxits consecutius van tenyir Girona de blanc i de vermell. La recepció a l’Ajuntament va tenir de tot. Molta alegria, confeti, aigua a dojo, algun barret ben estrafolari i un petó que ben pocs oblidaran.

A la pujada del Pont de Pedra gairebé no s’hi cabia. A la plaça del Vi, encara menys. Faltaven pocs minuts per les vuit del vespre i tothom estava a lloc. Només hi faltaven els més triganers o despistats, que s’haurien de conformar amb mirar-s’ho des de la distància. Gentada a peu de carrer i balcons plens. Algú, fins i tot, ben acomodat en una cadira amb una cervesa a la mà. Crits, càntics, a mesura que els herois baixaven de l’autobús i enfilaven, a peu, cap a l’Ajuntament. Samarretes del Girona de totes les èpoques es barrejaven amb alguna de l’Akasvayu. Fins i tot un de més veterà lluïa, amb orgull, una samarreta del Casademont Girona amb el 8 de Pablo Laso a l’esquena. El toc vintage de la tarda. A les 19:53 apareixia Delfí Geli, president del Girona, acompanyat de Pere Guardiola, un dels accionistes i president del Consell. També la Mosca Sisa, la mascota. I el director esportiu, Quique Cárcel. «Que boti Montilivi! Que boti Montilivi!», cridava la gent. Geli, eufòric, seguia el ritme tot saltant. Amb més ganes, encara, ho feien la seva dona i la seva filla, unides a la comitiva.

Vídeo: Així es va viure la celebració multitudinària dels ascensos

Vídeo: Així es va viure la celebració multitudinària dels ascensos ACN

En un tres i no res, torn pels jugadors del Bàsquet Girona. Èric Vila, Pol Molins, un Karamo Jawara molt aclamat i companyia. I el gran protagonista. El més buscat. «MVP! MVP!», xalaven els aficionats mentre Marc Gasol, amb ulleres de sol, caminava cap al consistori. Es va abraçar a Pere Guardiola i instants després Geli li preguntava pel seu estat físic. S’esperaven tots a la porta, abans d’entrar. Faltaven els futbolistes. Gairebé no es va haver d’esperar per tenir-los allà. Tots i cadascun dels membres de la primera plantilla, inclosos els joves del filial que han participat en entrenaments, convocatòries i partits, estaven citats a la festa. També Iván Martín, amb crosses. O d’altres lesionats com Ibrahima Kébé i Borja García, aquest últim amb una fèrula ben visible a la cama. El més aclamat, Cristhian Stuani. «Uruguayo! Uruguayo!», bramava la plaça. Tancaven el seguici Ramon Terrats i Arnau Martínez. Ulleres de sol, barrets i una pistola d’aigua per ruixar la gent.

Com diu la famosa sardana, Girona enamora i, a mi, em té el cor robat. Els gironins sou especials. Us estimo!

Míchel Sánchez - Entrenador del Girona FC

decoration

Torn per pujar escales amunt. Tothom. Una gentada, més que no pas el 2017. Ara, l’èxit és compartit. Jugadors i tècnics del Bàsquet Girona i el Girona FC eren rebuts per l’alcaldessa Marta Madrenas. El balcó, encara buit. Però els speakers de Fontajau i Montilivi, Oriol Bernà i Albert Bassas, s’hi posaven aviat per mantenir encesa la flama. Amb un «gironins i gironines, ja tornem a ser aquí!» n’hi havia prou per despertar de nou la cridòria. En un tancar i obrir d’ulls, els balcons laterals, encara no el principal, s’omplia de jugadors de bàsquet. Els futbolistes s’hi van sumar ben ràpid. Només treure el cap Samu Saiz, un dels més entregats, l’afició va encetar un càntic que es repetiria durant tot l’acte. «Payaso! Payaso!». I això? Recordant, precisament, el que li va dir el propi futbolista a Míchel Sánchez quan aquest el va substituir a la mitja hora de joc d’un Girona-Màlaga a Montilivi i el 10, caminant cap al vestidor amb cara de pocs amics, llançaria la samarreta a la graderia amb ràbia. Queda enrere això. En el temps i en el record. Samu i Míchel han fet les paus. Va quedar ben clar. Un i altre, quan ja van coincidir en el balcó principal, van fins i tot fer-se un petó. O dos, o tres. Ja amb tothom al seu lloc, els Marrecs de Salt aixecaven un pilar davant l’atenta mirada de tothom.

Stuani i Marc Gasol al balcó e l'Ajuntament Aniol Resclosa

Arribava el moment dels parlaments. Madrenas recordava que Girona és «una ciutat de Primera» amb fins a «quatre clubs» a l’elit, tot destacant també el paper de l’Uni i el Girona Club Hoquei. Torn llavors per a la versió més animada de Delfí Geli. «Farem un equiparro i gaudirem!», s’atrevia a cridar. El seguia Marc Gasol. «És una festa per a nosaltres i és encara més especial poder-la compartir amb l’equip de futbol. Feia 14 anys que no competíem a l’ACB i ho hem aconseguit». Un dels discursos més esperats i aplaudits va ser el de Míchel Sánchez. El va fer tot en català. «Com diu la famosa sardana, Girona enamora. A mi em té el cor robat». Amb això es va posar el públic a la butxaca. Llavors, es va deixar anar. «L’any que ve, més i millor. Quique (Cárcel), Pere (Guardiola). A Europa!». Sargatal va dir haver «complert un somni» i va agrair el suport dels aficionats, mentre que Stuani incidia en la idea que «des del fons del seu cor tothom ha lluitat molt per atrapar aquest somni. Hem caigut i ens hem aixecat una i altra vegada». Tancaven els parlaments Albert Sàbat («El 19 de juny hauria de ser festiu a Girona i la província», deia) i Èric Vila («Per nosaltres, aquest és un somni molt especial»). El punt i a part de la festa, perquè tocava marxar cap a Montilivi, va ser de traca. De cop i volta, paperets a dojo volant pel cel. I els membres del Jovent Gironí, il·luminats per les bengales, que es deixaven la gola tot cantant.

Compartir l'article

stats