Diari de Girona

Diari de Girona

Vol UX835

Vol UX835

Que el vol xàrter que tornava cap a Girona els jugadors, tècnics, directius, personal del club, premsa i un reduït nombre de seguidors estigués anunciat per a dos quarts de dues de la matinada i que a tres quarts tot just s’estigués embarcant, no era ni agafat en consideració pels cent vuitanta passatgers que omplien l’avió. Perquè diumenge a la nit no hi havia pressa per enlairar-se direcció a Girona, i com cantava tothom en el moment de l’enlairament, a Primera.

Abans, la pobra senyora que despatxava en l’únic bar obert a aquelles hores de l’aeroport de Tenerife Sur havia quedat absolutament superada per l’allau de samarretes del conjunt gironí que li demanaven cervesa, refrescos, aigües i, sobretot, alguna cosa per menjar. Perquè la celebració al camp havia estat tan llarga que ningú s’havia recordat que al cap de poca estona la gana apareixeria com una autèntica epidèmia.

I enmig d’aquesta voràgine, familiars i amics d’algun jugador s’aprovisionaven de les ampolles que quedaven de vi i d’aquells licors que combinen bé amb la tònica, no fos cas que el viatge es fes massa llarg.

De fet, en la fila on anaven aquests jugadors, -que ni recordo qui són i si ho recordes faria veure que he tingut una pèrdua temporal de la memòria-. En aquesta fila, deia, abans que el vol s’enlairés, ja s’havia obert una mena de barra lliure que començava a combinar amb els càntics dels jugadors i que des de la part de darrere de l’avió també acompanyaven la resta de passatgers, a excepció de directius i als càrrecs del club, que situats en les primeres files n’eren i en volien ser aliens, sabedors del que es podia coure darrere els seus seients.

I d’aquesta manera l’avió va deixar de tocar a terra i s’enlairava cap a Girona, i com tothom continuava cantant , cap a Primera. Era tard i encara que no es volgués, i malgrat que els jugadors la tenien muntada al mig de la cabina, qui més qui menys va començar a fer un cop de cap, però l’adrenalina superava la son i a poc a poc l’intent de dormir es va convertir en passejades per l’estret passadís de l’aeronau, que va quedar absolutament col·lapsat. Mentrestant la barra lliure continuava oberta.

Tot això fins que per les finestres ja es veia clarejar i el comandant del vol va anunciar que es començava el descens cap a l’aeroport de Girona. Un quart de set del matí i ja s’era a casa.

Però la fita havia estat majúscula i l’arribada no podia ser d’incògnit. Per això quan els jugadors van sortir per la porta d’arribades es varen trobar un bon grup de seguidors esperant amb ganes d’aplaudir-los i felicitar-los. Fotos, selfies, encaixades de mans, comunió absoluta i cita per més tard, un cop tothom hagués dormit una mica. «Ens veiem a la tarda», deien els futbolistes. «Sí, a Primera», va respondre un seguidor.

Compartir l'article

stats