La maquinària del futbol mai s’atura i la Champions League no és una excepció. Només van passar vint-i-quatre dies d’ençà que el Real Madrid doblegués el Liverpool, amb un gol de Vinicius, a la final de la Champions del curs 21-22, que ja va començar la nova edició de la temporada 22-23. No hi ha els grans noms del futbol europeu, però sí la il·lusió dels clubs més petits. La carrera per l’orelluda va començar dimarts passat a Islàndia amb la frase prèvia a les eliminatòries. Els campions de les quatre lligues amb el coeficient UEFA més baix s’enfronten entre ells per un lloc a les eliminatòries del KO. Eren La Fiorita, el Levadia, l’Inter Club Escaldes i el Vikingur Reykjavik, els representants de San Marino, Estònia, Andorra i Islàndia respectivament.
Immers en el somni del conjunt andorrà s’hi troba Adrià Muñoz (Girona, 1994). El porter va debutar a Segona A amb el Llagostera a Valladolid el curs 14-15 i ha tingut experiències a Anglaterra i França abans de recalar al principat. La seva arribada a l’Inter és curiosa. Després de tancar un bon any sota els pals d’un altre equip andorrà, el FC Santa Coloma, el porter estava de vacances a les comarques gironines. Tot va canviar ràpidament en un moment. «Estava sopant amb la meva parella i familiars. De cop vaig rebre una trucada del president (de l’Inter). Vam estar parlant, em va presentar les condicions i em va dir que tenia només un dia per contestar». Conscient de la possibilitat de jugar la màxima competició de clubs del món, Muñoz no va tardar a tornar una resposta: «Va ser una resposta fàcil. Jugar la Champions no passa sempre i era una oportunitat molt bona». A més d’ell, l’Inter té dos jugadors més amb passat al futbol gironí. Es tracten d’Aridai Cabrera, ex del Girona 12-13, i el davanter Sascha Andreu, un dels artífexs de l’ascens a 1a RFEF amb el Llagostera la temporada passada. S’uneixen a un club amb jugadors mítics, com Víctor Casadesús o l’incombustible capità de l’equip i la selecció andorrana, Ildefons Lima.
De moment, l’anhel europeu de l’Inter i Muñoz segueix ben viu. Els blau-i-negres van superar la primera semifinal de la final a quatre. Sota la pluja islandesa, els andorrans van remuntar el gol inicial de La Fiorina per acabar imposant-se un a dos. Tot i no tenir minuts, el gironí afirma que no oblidarà mai aquest moment. «La sensació de sentir l’himne de la Champions és una emoció molt gran, se’m va posar la pell de gallina. És el que somies de ben petit. Al final, jugar un partit de la Champions i escoltar l’himne és màgic. Em costa descriure-ho».
Al partit definitiu (avui, 21:30h) els espera el Vikingur Reykjavik. L’amfitrió va desfer-se amb comoditat del Levadia (1-6). El gironí arriba a la cita clau amb les idees clares: «El principal objectiu és gaudir de l’últim partit d’aquesta prèvia. Llavors intentar fer el millor partit i intentar guanyar i passar a la següent ronda. Seria històric per al club». La recompensa en cas de passar ja la coneixen, el Malmö, un històric del futbol suec i que ja sap que és trepitjar la fase de grups de la Champions League.
