Faltava poc per les nou del vespre i dos tirs lliures de Josep Franch, a 8 segons del final del partit, certificaven allò que ben pocs s’haurien atrevit a verbalitzar a principi de temporada: l’ascens del Bàsquet Girona a l’ACB 14 anys després. Aquest èxit estratosfèric per obra i gràcia de Marc Gasol celebrat just avui fa una setmana és l’última gran nit viscuda en un pavelló que el setembre de 2023 farà 30 anys. Però n’hi ha hagut d’altres, també de molt emocionants, amb l’Uni i l’antic CB Girona com a protagonistes. L’equip femení hi ha celebrat les dues lligues que ha guanyat, sempre amb l’Avenida de rival (2015 i 2019); a Fontajau el Valvi hi ha viure dues salvacions agòniques a l’ACB (1994 i 1995) just en els dos primers anys de vida de la instal·lació, i el 2007, amb la denominació del patrocinador Akasvayu, hi va guanyar la FIBA Cup.

Girona tindrà l’any que ve futbol i bàsquet de Primera, però hi va haver un temps en què els èxits esportius a la ciutat eren més aviat escassos. La primera temporada del Valvi a l’ACB va acabar en descens (1989) i només la compra d’una plaça va evitar el desastre. Després el projecte es va anar consolidant i arran de les famoses goteres de Palau en aquell partit contra el Joventut que el canal 33 oferia per tot Catalunya, es va posar la primera pedra del que avui és Fontajau. Inaugurat el 4 de setembre de 1993, les seves dues primeres temporades van ser agòniques per al Valvi, que es va salvar a casa en el cinquè partit del play-out contra l’Osca i el Breogán, respectivament. El primer títol del club no va arribar fins el 1996, amb la Lliga Catalana de Manresa gràcies al bàsquet de Chris Corchiani, i allò, aquelles permanències, es van viure com si de campionats d’Europa es tractessin. La primera gran nit de Fontajau es remunta al diumenge 17 d’abril de 1994, quan el Valvi que dirigia Iñaki Iriarte, amb 7.500 persones a la grada, va sumar el tercer i definitiu triomf contra l’Argal Osca (70-64) per segellar la salvació. Anderson (20) i Pardo (24) van ser els líders. Només un any més tard, el Valvi tornava a veure’s en la mateixa situació: play-off per no baixar, aquell cop amb el Breogán. Uns miraculosos tirs lliures d’Aldrey en el quart partit, per forçar el desempat, i la sanció al jugador dels gallecs Maxey per agressió van aplanar el camí. Era el 30 d’abril de 1995 i de nou amb Fontajau ple com mai una victòria (77-67) permetia seguir a l’ACB «Aquest any també», titulava el Diari de Girona la crònica d’aquella jornada. Per trobar una altra gran gesta del bàsquet masculí, deixant de banda les semifinals de la Korac (1999/2000) contra el Llemotges, cal anar a la FIBA Cup de 2007. Fontajau era seu de la Final Four i l’Akasvayu després de tombar l’Estudiantes a semifinals, es va desfer de l’Azovmash (79-72) en el partit definiu. Era el 15 d’abril de 2007.

L’Uni també ha tingut un protagonisme majúscul a Fontajau, amb grans nits europees tant a l’Eurolliga com a l’Eurocup, o Supercopes, però les seves gestes més recordades són les dues lligues (2015 i 2019) conquerides contra l’Avenida. La primera, amb Roberto Íñiguez per la diada de Sant Jordi i amb Fontajau tancant portes per l’allau de públic (72-54). La segona, el 5 de maig de 2019, amb Èric Surís de preparador i gràcies a un triomf davant l’etern rival per 73-65.