El somriure radiant i la melena beatle de Johan Cruyff ja llueixen en un passadís de l’Hostal de la Gavina, a S’Agaró, immortalitzats en una imatge del 1975 i just al costat de fotografies de Salvador Dalí, Montserrat Caballé, Josep Pla, Sean Connery, Jack Nicholson, Elisabeth Taylor, John Wayne o Orson Welles, entre altres grans figures. «Fa uns anys vam decidir recopilar part de la nostra història i reimprimir-la en les parets. És un plaer fer aquest acte. En Johan era un tio genial», va destacar Josep Encesa, un dels propietaris de l’espai, en l’acte que es va celebrar per presentar la fotografia. Just després va cedir la paraula a Joan Laporta, president del Barça i encarregat de penjar el quadre a la paret. A la imatge, capturada durant una estada que l’equip blaugrana va fer a l’hostal del 28 de febrer al 4 de març del 1975, Cruyff somriu al costat del porter Salvador Sadurní i d’un nen: Joan Vehils, exdirector del diari Sport.

Laporta, cara coneguda a l’Hostal de la Gavina, va començar reivindicant que és «el millor hotel, el racó més bonic del món, on em trobo millor». I va admetre que li va fer molta «il·lusió» saber que Cruyff, «el Johan», també havia trepitjat els passadissos de l’hostal, als peus del Mediterrani. «Tinc el privilegi i l’honor de dir que vam ser amics, molt amics», va afirmar Laporta.

Acompanyat pels directius Rafael Yuste i Xavier Puig i per la família Encesa, Laporta es va sincerar: «Els nanos que teníem onze anys ens pentinàvem i corríem com ell. L’imitàvem. Va ser una revolució. Va ser impressionant. El Barça portava 14 anys sense guanyar i la lliga del 1974 va ser mítica. És una de les grans virtuts que va tenir: ens va fer guanyadors: al Barça i a Catalunya. Ens va canviar la mentalitat. Aquella manera de guanyar ens va enamorar a tots», va apuntar.

I va afegir que Cruyff «és el millor jugador que he vist mai, un director d’orquestra magnífic. Era màgic. Va transformar el futbol en art». Laporta també va argumentar que l’impacte de l’holandès va transcendir els marges de la gespa: «Va portar aire fresc, modern. Eren temps difícils, al final de la dictadura».

Ja al final del parlament, després d’excusar-se més d’un cop perquè la passió per Cruyff sempre el porta a allargar-se, va reconèixer que té «una sensació contradictòria. Perquè ja no és amb nosaltres físicament, però espiritualment està molt present». «El trobem molt a faltar. I a vegades tens una sensació de tristor, però també una certa tranquil·litat d’esperit perquè ens va ensenyar molt i ens continua ensenyant. El recordem amb molta estima. I sempre que penses amb ell et venen imatges bones».

Des d’aquest dissabte, l’Hostal de la Gavina atresora una d’aquestes imatges bones de Johan Cruyff, amb el somriure radiant i la melena beatle. Descansa just sobre de Dalí. «Dos genis junts», com va dir Laporta.