Diari de Girona

Diari de Girona

Després de tres lesions al genoll,no és fàcil dir «gràcies, futbol»

Marcel Serramitja, de La Cellera de Ter, ha hagut de deixar la seva passió amb 27 anys

Marcel Serramitja, en la seva etapa al Sant Andreu | NÚRIA ALBALATE

Al final de l’última temporada en Marcel Serramitja, de la Cellera de Ter, va prendre una de les decisions més difícils de la seva vida: Després d’arrossegar tres lesions al lligament creuat, va acomiadar-se del futbol amb tan sols 27 anys. «És una decisió ferma i definitiva, quasi obligada per salut», explica el selvatà, «en operar-me, sabia que no volia tornar a passar per tot el calvari de la recuperació».

La decisió, que no va ser fàcil i en Marcel va trigar mesos a prendre, va anunciar-la el passat 1 de juny a través d’una publicació a Twitter. «Tant de bo no l’hagués hagut de fer mai», escrivia. Des del mes de març, quan va haver-se d’operar de la tercera lesió als lligaments creuats del genoll que li havien detectat pels volts de Nadal, ja començava a tenir clara aquesta idea. Els últims anys tampoc havien estat fàcils. Encara que durant els partits s’oblidés de tot i no dubtés a saltar i anar el xoc, havia d’estar sempre pendent de la salut del seu genoll i de no forçar massa.

La seva carrera, tot i acabar abans d’hora, l’ha portat a jugar de davanter amb diversos equips de Catalunya, sempre al futbol semiprofessional, entre la Segona B i la Tercera divisió (les actuals Primera i Segona RFEF). Marcel va seguir els passos del seu germà gran, Marc, ara també retirat, al futbol base del Girona. Sortint de les categories inferiors blanc-i-vermells, on va coincidir amb jugadors com Gerard Gumbau, Albert Vivancos o Sebas Coris, Serramitja va anar a l’Olot i, d’allà, al Badalona, un dels equips on més bones sensacions va tenir. Al cap de 10 partits, però, es va lesionar del lligament creuat. Això era la temporada 15/16. Un cop recuperat, va passar pel Terrassa i el Sant Andreu. Però, de nou, lesió al genoll. Un altre cop els lligaments creuats. Un altre cop mesos de recuperació sense poder jugar a futbol. Una història que es repetiria quan, a finals de 2021, va rebre per tercera vegada la notícia que s’havia lesionat el genoll.

«Tres lesions al lligament creuat en 6 anys són massa com per seguir jugant a futbol amb certa exigència», deia a la carta de comiat que va publicar a les xarxes. A Twitter, en Marcel també escrivia que deixava el futbol «amb un gust agredolç», agraint tot el que ha pogut viure gràcies a aquest esport, però tocat per unes lesions que han estat «un fre important» quan millor se sentia.

Tot i que va costar-li aclarir les idees, l’ex jugador del Cerdanyola està content amb el rumb que ha près la seva vida. Ara està bé i de vacances, però quan tornin a obrir els instituts seguirà treballant de professor de secundària, com ja va fer el curs passat a Sitges, on ensenyava ciències socials. Com que, de moment, és substitut, encara no sap on ho podrà fer aquest curts, però ganes no n’hi falten: «Educar és la meva altra gran passió, i m’ha ajudat molt a l’hora de decidir-me a deixar el futbol».

Compartir l'article

stats