Comença la Lliga de les palanques amb el Madrid d’Ancelotti transformant en rutina la conquesta de títols, obligant el Barça de Laporta, Xavi i Lewandowski a executar un pla més a curt termini que mai (vendre actius, ha recaptat 737 milions en temps rècord, per sobreviure, fitxar per guanyar i guanyar urgentment per recuperar ingressos), mentre l’Atlètic es refia, novament, al mètode de l’etern Simeone.

Un torneig que rep, una altra vegada, l’il·lusionant i refrescant Girona de Míchel i aixopluga una temporada més l’Espanyol, que va canviar de cap (Diego Martínez va suplir Vicente Moreno), tot supeditat a la voluntat de Raúl de Tomás, la seva estrella. Però la Lliga 22-23 té cognom abans fins i tot que es posi en marxa. És la Lliga de les «palanques», terme encunyat per Joan Laporta, el president del Barça, que s’ha vist obligat a vendre tot el que tenia per injectar múscul esportiu a un equip que s’havia desplomat. Tant amb Messi (no guanya una Lliga des de fa tres anys) com sense ell. És la venda d’actius. Primer van ser el 25% dels drets de televisió a Sixth Street. En dues fases. Primera palanca (10%, 28 de juny, 207 milions). Segona palanca (15% restant, 22 de juliol, no es va donar xifra oficial, però va estar al voltant dels 330). Però no n’hi va haver prou per equilibrar els comptes. Tercera palanca (24,5% de Barça Studios a Socios.com, primer d’d’agost, 100 milions). I quarta palanca (un altre 24,5 % de la divisió de continguts audiovisuals al grup GDA Luma, propietari del Cirque de Soleil, 9 d’agost, 100 milions més).

Els comptes, encara sense sortir

Però ni així s’aconsegueix inscriure els cinc fitxatges (Christensen, Kessié, Raphinha, Lewandowski i Koundé) ni el renovat Sergi Roberto ni el rebutjat Dembélé. Els comptes continuen sense sortir perquè la palanca Frenkie de Jong, la venda del qual al Manchester United o Chelsea alleujaria la desbocada massa salarial de la plantilla, encara no s’ha activat. Mentre el Reial Madrid es mantenia en un perfil discret al mercat, encara que Tchouaméni, per qui va pagar 80 milions, hagi estat el fitxatge més car de l’estiu, el Barça accelerava per donar a Xavi tot el que demanava. I, en espera que els pugui inscriure, ja té el tècnic el que sol·licitava.

Potser li falti Azpilicueta, el capità que no va voler esperar més el club blaugrana i es va comprometre amb el Chelsea, mentre que Xavi espera que Marcos Alonso faci el viatge Londres-Barcelona abans del 31 d’agost perquè Jordi Alba no visqui tan còmode com sempre, sense cap competència. De gener a agost, Mateu Alemany, director de futbol, ​​i Jordi Cruyff, director esportiu, han donat al tècnic set jugadors (quatre davanters, dos centrals i un migcampista) amb un cost de 200 milions d’euros. Lluny, molt lluny, per tant, d’aquells temps de malbaratament i vida boja que enarborava Josep Maria Bartomeu (2015-2020), capaç com va ser d’invertir 360 milions en tres jugadors: Dembélé, Coutinho i Griezmann. Només Ousmane continua de blaugrana.

Piqué, de prescindible a valuós

Aquell desastre el segueix pagant encara el Barça, enredat de manera que no s’ajusta a la fórmula del fair play salarial que fixa la Lliga ni tan sols després d’haver recollit gairebé 800 milions en només 45 dies de frenètica venda d’actius. Ja no li’n queden més per vendre a Laporta, i per això toca mirar, de nou, a la butxaca dels capitans, els contractes dels quals, signats a l’opulenta era Bartomeu, són inassolibles en aquest moment. Es dóna, a més, la perversa situació que Piqué s’enfronta a l’any en què sembla menys important al camp (se li ha col·locat l’etiqueta de cinquè central, darrere d’Araujo, Koundé, Christensen i Èric Garcia), però és el més valuós fora perquè està disposat a rebaixar, i molt, el sou galàctic per permetre la inscripció dels set nous. Ja ho va fer l’estiu passat obrint la porta a Memphis i Èric. Busquets, el primer capità, està en un escenari idèntic perquè el club els demana un esforç de rebaixa, encara que això impliqui renovar-lo un any més (acaba el 2023) per ajustar així els pagaments. A Jordi Alba, el tercer capità, més del mateix.

Sense espai per als joves

Fitxa nous jugadors el Barça però depèn, tant al camp com a fora, de les vaques sagrades. Viu al dia el club. Al més pur curt termini, obligat com està a fugir d’aquesta crisi galopant (1.350 milions de deute), que conflueix, a més, amb la posada en marxa, ara sí, de l’Espai Barça, i per això ha hagut de demanar un crèdit de 1.500 milions a Goldman Sachs, al marge dels 575 inicials que també va rebre del mateix fons d’inversió nord-americà només arribar Laporta a la llotja per pagar nòmines i engegar l’activitat ordinària del club.

A curt termini també hi viu Xavi. Més recursos, més pressió, menys paciència. No hi ha ni espai per als joves de La Masia. Es busca gent amb ofici i experimentada per esquivar l’abisme, entregats als gols que ha de fer Lewandowski. Només els elegits (Ansu, Gavi, Araujo) han sobreviscut amb Pedri, el far que ha d’enllumenar el nou Barça.

No hi ha lloc per a Riqui Puig, exiliat al glamur de Los Angeles; ni per a Nico, que es disposa a viure l’Erasmus futbolístic a València amb Gattuso; ni Mingueza, que va trobar acomodament al Celta. I encara menys per a Abde o Collado, mentre Jutglà, per qui el Bruges va pagar cinc milions d’euros, ha deixat més diners que totes les altres sortides juntes, excepte les de Coutinho (20 milions) i Trincao (3+7). Amb les palanques, Laporta dona a Xavi els recursos necessaris per acabar amb el tranquil Madrid d’Ancelotti, que defensa la corona amb els gols de Benzema i les mans de Courtois. Però ni el president ni el tècnic ja tenen més temps.