Quiosc

Diari de Girona

Ferran Sarsanedas Futbolista

«Fora de la bombolla del Barça s’hi està millor perquè a dins tot és un circ»

Valora positivament la seva etapa blaugrana però admet que el món professional és molt «interessat»

Ferran Sarsanedas jugant amb el FC Barcelona B. | FC BARCELONA

Com es troba de la lesió?

Em trobo molt bé després de tant temps i tant malestar al genoll. Em sento fort, sento que estic tolerant el dolor. Estic preparat per jugar.

Com ha passat aquest temps després de tants anys al Barça?

El meu últim any a Can Barça, quan no vaig jugar per la lesió al genoll, va ser molt dur. Va ser una època molt dura a nivell psicològic, però amb l’ajuda del psicòleg i la gent que estimo vaig aconseguir refer-me. I no només això, també vaig aconseguir conèixer-me, sortir-ne realment molt més fort i molt més conscient a la vida real. Va ser dur però ara em trobo en un moment molt feliç de la meva vida.

Va ser dolorosa la sortida?

No diria que va ser dolorosa. Tot al contrari, vaig sentir orgull d’haver viscut tants anys a Can Barça. Estava orgullós de tot el que havia aconseguit al club, i sempre ho estaré.

Amb què es queda després de tants anys jugant-hi?

Cada etapa ha sigut un món. Em quedo amb tots els viatges que he pogut realitzar quan era més petit a diferents països. He pogut veure món, he pogut aprendre moltíssim de cada etapa, de cada company. I em quedo sobretot amb el primer ascens a Segona Divisió A amb el Barça B, que vaig estar net de lesions i vaig poder-lo gaudir com mai. Però sobretot em quedo amb la gent i els amics que m’he anat trobant. Amics de veritat que he fet dins el vestidor de futbol. Sempre costa fer amics de veritat, però n’he fet alguns i em quedo amb això.

Com es viu fora de la «bombolla» Barça? Quines diferències hi ha trobat, tant positives com negatives?

A fora de la «bombolla» Barça s’hi viu molt bé sempre que siguis conscient d’estar vivint la realitat, allò que és la vida. Perquè quan ets allà dins tot és bastant superficial, tot és molt material, no ho sé… Vius en el món de Yupi (sic) i et penses que la vida és realment allò, que vius en el món dels diners, de la festa, de la fama. Has de vigilar perquè és un món molt interessat. A mi em va costar una mica després de viure tants anys a la «bombolla», pensava que la meva vida era aquella i un cop vaig sortir-ne vaig descobrir on era en Ferran. Durant tot aquest temps m’he anat descobrint i coneixent i he procurat ser cada dia millor persona. O sigui que fora de la «bombolla» s’hi està millor. A dins tot és un circ.

Vostè que coneix perfectament la casa, espera tornar-se a vincular al Barça en un futur?

No se sap, però és el club de la meva vida, és el club que estimo i espero en un futur poder-hi tenir alguna mena de lligam.

Ara mateix què està fent?

M’he redescobert. He averiguat que no m’agradava la carrera que estava fent, que era CAFE (Ciències de l’Activitat Física i l’Esport), i la vaig deixar. Ara començo el Grau en Psicologia i també m’he estat format aquest any com a coach. Faig acompanyament a persones, i a banda d’estar-me formant, també m’he centrat en la meva recuperació del genoll pràcticament cada dia, en posar-me bé físicament, que no és fàcil després de tant temps, i en cuidar-me.

Quins objectius esportius es planteja a curt termini?

Tornar a jugar a futbol. Ho trobo molt a faltar. Tinc moltíssimes ganes de tornar a jugar. Espero anunciar alguna cosa d’aquí poc donant la notícia que he trobat un equip.

Té alguna cosa encaminada?

Per ara, no. Haig d’anar valorant opcions i després decidir. Però, bé, el més important és que estic content per com em sento del genoll.

Compartir l'article

stats