A Laia Flores (Mataró, 1996) li agradava el futbol de petita, però el destí va voler que comencés a jugar a bàsquet als 8 anys i se n’enganxés. Tant, que després d’una etapa als Estats Units acabaria convertint-lo en la seva professió per competir al màxim nivell. Ara espera destapar-se en el segon curs a Fontajau.
Està llesta per ser la nova Laia Palau?
La Laia és insubstituïble. Així és, realment. Però jo tampoc vull substituir-la, sinó que vull ser jo mateixa i intentar ajudar l’equip amb el que sé fer. La temporada passada vaig tenir molta sort de poder jugar i aprendre amb ella, tot i que no he vingut aquí per substituir a ningú. He vingut a ser la Laia Flores.
Quin és el millor consell que li ha donat?
No sabria dir-ne un d’específic. A dins la pista vaig intentar aprendre el màxim d’ella amb la seva qualitat, visió de passades i manera de liderar. Mentre que a fora ens ha ensenyat a ser un equip, a estimar-nos les unes a les altres i estar juntes tant quan van bé les coses com quan van malament.
I Bernat Canut, què li ha demanat?
Fa poc que hem començat. Jo ja havia coincidit amb ell a la selecció sub-23, que era el segon entrenador, i ens coneixíem una mica, però ara m’ha demanat que com a base tingui capacitat per liderar l’equip des de la pista.
Vostè mateixa automàticament s’exigeix més que el curs passat?
L’any passat anava als partits força tranquil·la perquè sabia que hi havia la Laia (Palau) i això em treia una mica de pressió per poder jugar més lliure i ser un revulsiu a dins la pista. Enguany que no hi és, crec que seré jo qui assumeixi el seu rol. He d’aprofitar l’oportunitat que em dona el club per fer un pas endavant en el lideratge de l’equip. Cada any em proposo fer un pas més endavant.
Sempre ha sigut molt disciplinada i decidida.
Soc una persona amb caràcter i que intenta tenir les idees clares, malgrat que no sempre ho aconsegueixi. Amb 17 anys vaig marxar als Estats Units. Allà vaig aprendre a madurar ràpid, ser jo mateixa i a estar lluny de la família i els amics. Sempre he intentat ser disciplinada, lluitar pels meus objectius i pel que m’agrada, que és jugar a bàsquet al màxim nivell.
Com és la competitivitat amb Laura Cornelius?
A la Laura la conec des de fa molt de temps perquè és de la meva edat i hem jugat mil cops Holanda contra Espanya en seleccions inferiors. A més a més, quan ella jugava a Miami jo estava a Tampa i ens vam fer molt amigues. No competim pel mateix lloc, sinó que totes remem en la mateixa direcció. La temporada és molt llarga i pot passar de tot. Ja es va demostrar l’any passat que fins i tot vam compartir pista la Laia (Palau) i jo.
València i Avenida tornaran a ser els grans rivals?
Sí. A la lliga els tres equips top som el València, nosaltres i Salamanca. Crec que sempre hi pot haver sorpreses perquè la lliga va creixent més i els equips poden donar un cop sobre la taula, com l’any passat que vam perdre contra Promete i Canàries, però som els tres equips top qui ens jugarem els títols.
Considera una sort haver-los esquivat en les semifinals de la Supercopa?
Ja tocava. L’any passat a la Copa ens vam creuar amb el València a les semifinals, després a la Supercopa amb l’Avenida... És un factor que influeix com qualsevol altre: lesions, tenir les americanes aquí o no... L’Araski serà complicat, ho sabem, però crec que és millor esquivar el València o l’Avenida.
Veu algun equip que s’hagi reforçat bé i pugui pujar el nivell?
Li diria que el Gernika. Cada any estan en el top5 de la lliga i crec que enguany hi continuaran. Han fitxat a una base que a mi m’agrada molt, la Sandra Ygueravide, i segur que els donarà un plus en aquesta direcció.
A què aspirarà l’Uni?
Crec que al mateix que les altres temporades. A intentar tenir una plantilla competitiva per arribar a totes les finals. A partir d’aquí, serà cosa d’un partit i caldrà lluitar pels títols.
Quan s’incorporin Rebekah Gardner i Marianna Tolo i arribi el fitxatge que falta, es podrà veure realment l’equip que voleu ser?
Sí. Les estem esperant i tant de bo s’incorporin el més aviat possible. Els fitxatges no depenen de nosaltres, però crec que en falten un o dos per completar la plantilla.
El Girona a Primera i el Bàsquet Girona a l’ACB poden fer massa ombra a l’Uni aquest any?
Com més equips a dalt de tot, millor serà per a la ciutat i l’afició. L’Uni porta molts anys a l’elit -el Girona estava a Segona i el Bàsquet Girona, també- i tenim un projecte consolidat amb la nostra afició que sempre omple Fontajau. Com més equips a Primera, millor. Soc de Mataró, però m’agrada molt Girona.
És veritat que de petita li agradava molt el futbol?
Ningú de la meva família jugava a bàsquet. Sempre m’havia agradat el futbol pel meu pare, però mai el vaig practicar més enllà de l’escola. Vaig començar amb el bàsquet a la UE Mataró als 8 anys perquè el meu germà també s’hi havia apuntat.
Com valora la col·laboració de la base entre l’Uni i el Bàsquet Girona?
És un bon primer pas que els dos clubs s’ajuntin. Tenim la sort de tenir la Laia Palau en el femení i el Marc Gasol en el masculí. Pels nens i nenes això és una oportunitat única. Crec que s’està fent molt bona feina.
