Dusan Miletic fa cara de no haver trencat mai un plat. Costa, fins i tot, veure’l somriure a la pista. Llarg com un dia sense pa, no llueix tatuatges ni un pentinat cridaner. Si no fos per l’alçada, que passa i de sobres els dos metres, no cridaria massa l’atenció i ni de bon tros semblaria una amenaça. Un gran error, això de fiar-ho tot al primer cop d’ull. Perquè Miletic, sense fer escarafalls, diu moltes coses al damunt del parquet. A tot un Barça li va fer 25 punts. Per dins i també per fora. Va capturar rebots i es va guanyar l’ovació del públic amb un tap majúscul. El pivot i el Bàsquet Girona comparteixen similituds. L’ACB es posarà en marxa d’aquí a una setmana i, tot i l’evident respecte, ningú es prendrà l’equip de Fontajau com un veritable transatlàntic o un rival que pugui lluitar per objectius majúsculs. Les impressions enganyen. Durant 30 minuts va posar contra les cordes al conjunt blaugrana, mentre Saras Jasikevicius es desesperava a la banda. I si es va perdre la semifinal de la Lliga Catalana, disputada davant 4.000 espectadors a Tarragona, només va ser perquè la qualitat i el conseqüent encert prefereix acompanyar, almenys ara per ara, el Barça. Del 48-48 o el 60-59 del tercer quart, quan millors prestacions van oferir els d’Aíto -sobretot en atac-, es va passar a un desavantatge màxim de 15 punts (79-64) i al 88-77 definitiu. Tot en molt pocs minuts de diferència. Una mala notícia, el resultat. Però durant molta estona, bones sensacions dels gironins, liderats per un excels Miletic, amb evidents assignatures que cal millorar, però alhora ingredients per esperar amb il·lusió tot el que ve a partir d’ara.

Amb un Miletic excels no n’hi ha prou per fer saltar la banca | SERGI GERONÈS/BÀSQUET GIRONA

Va ser la nit dels triples. Els que donen i els que treuen. Molt mal va fer el Barça des del perímetre (en va anotar 14) i, per contra, erràtic es va mostrar en aquesta faceta el Bàsquet Girona, massa desafortunat (30 per cent i gràcies), també des de la línia dels tirs lliures. El desencert penalitza i més contra un rival com el blaugrana, letal quan s’hi posa i capaç de moure la pilota a una altíssima velocitat. Satoransky va fer molt de mal, Jokubaitis va ser un autèntic corcó i Tobey feia també de les seves. Afegir-li noms com els de Laprovittola, Kalinic, Veseley o el gironí Oriol Paulí -ahir incapaç d’anotar, això sí- expliquen encara més com de difícil era la prova pels d‘Aíto, que tot i això van plantar cara. El context no va espantar els gironins, que van marcar amb les dents al rival només d’entrada: 2-9 per començar. Eren els primers minuts i quedava un món, però des de llavors ja no hi va haver manera de posar-se més per davant. Tres triples consecutius, de Satoransky, Da Silva i Laprovittola, col·locaven el 12-9. Un avantatge que es comportaria com un acordió, fins atrapar el descans amb un 45-37 al marcador.

Amb un Miletic excels no n’hi ha prou per fer saltar la banca | SERGI GERONÈS/BÀSQUET GIRONA

El tercer quart potser va ser el moment de veure la millor versió del Bàsquet Girona. Va aparèixer Prkacin, en els seus primers minuts de pretemporada, com havia fet també una estona abans Maxi Fjellerup. Amb tot ben apretat (51-48), no hi va haver manera d’empatar o fins i tot de capgirar la dinàmica. No va ser per oportunitats, perquè gironins en van tenir un grapat. Es van encaixar cinc triples en un únic període i després, el desenllaç va ser per oblidar, arribant a perdre de 15 punts ( 79-64). Ja ho deia Aíto a la sala de premsa: «Hi ha hagut moments regulars i d’altres, en què hem estat molt bé. Però del que es tracta, és de fer-ho molt bé durant 40 minuts». La final la jugarà el Barça avui contra la Penya, que es va desfer del Baxi Manresa (89-96).

LES IMATGES DEL PARTIT D’AHIR. Barça i Bàsquet Girona es van veure les cares anit a Tarragona. 1 Miletic, a la foto penetrant a cistella, va ser un dels més destacats. F

2 Franch, defensat per Satoransky. F

3 Marc Gasol busca un company per donar-li la pilota. F