L’experiència és un grau. Però amb 75 anys, és molt més que això. Després de gairebé mig segle entrenant (va començar el 1973 al Círcol Catòlic), el tècnic madrileny té clares quines són les prioritats i està encantat de ser el líder a la banqueta del projecte de Marc Gasol a l’ACB.
Què hi ha vingut a fer Aíto a Girona?
Doncs entrenar un equip de bàsquet que es diu Bàsquet Girona (riu).
Ha dirigit més de 1.000 partits a l’ACB. Què li queda per fer?
El que em queda és seguir disfrutant en el dia a dia. La història té la seva importància, però l’actualitat encara ho és més.
Encara no sabem per quan temps ha firmat...
No em preocupa gens. Abans si que m’hi mirava més en aquest sentit perquè tenir un contracte llarg era una mica com la garantia de no haver d’estar pendent dels resultats cada dia, però ara no em preocupo gens per aquest tema. Així que directament em dedico a disfrutar entrenant.
Llavors, ha vingut per una temporada més el que sorgeixi?
Seria això.
Què va plantejar-li Marc Gasol per acceptar el repte?
No vaig parlar amb ell, sinó que primer em va contactar el director esportiu (Jordi Plà) i em va oferir el que penso que s’ofereix sempre a un entrenador quan vols fitxar-lo: la possibilitat de treballar amb l’equip. Estic encantat, per això he vingut.
Dimecres vinent Girona tornarà a l’ACB catorze anys després. Vostè entrenava a la Penya en l’últim partit ACB de l’Akasvayu a Fontajau el 2008. Que Girona tingui tradició de bàsquet és un al·licient o imposa?
Crec que és un al·licient. No només per a nosaltres, sinó també pel públic. Afortunadament sembla que l’afició ha respost molt bé abonant-se. Tant de bo puguin disfrutar a Fontajau i segueixin donant suport a l’equip des del principi fins al final.
Quin és el primer record que li ve a la memòria de Fontajau?
L’època que entrenava Pedro Martínez i a l’equip hi havia San Emeterio, Marc Gasol, Víctor Sada... (Akasvayu). Marc va donar un salt espectacular, convertint-se en un molt bon jugador per marxar després molts anys a l’NBA.
Els rivals veuran al Girona només com un acabat d’ascendir, o el fet que hi sigui vostè, Marc Gasol o que la ciutat tingui tradició són motius per insuflar respecte?
Sempre influeix una mica tot això que comenta, però potser més per als mitjans de comunicació. Som noms que portem un temps treballant i sembla més fàcil que no pas si jo em digués simplement García o Marc no tingués de cognom Gasol. La feina hi ha de ser igualment i el més important serà que treballem bé, disfrutant amb el que fem.
Després de deixar Alemanya, va agafar-se un any sabàtic i va acabar al Joventut fent tecnificació als joves. Va trobar a faltar el bàsquet d’elit?
No, perquè és cert que entrava als joves però també vaig veure moltíssim bàsquet. Eurolliga i Eurocup els he vist sempre, però l’ACB la veia molt menys en els quatre anys que vaig estar a Alemanya. Aquest any m’he inflat a veure partits per la televisió.
A Girona també té una plantilla jove amb jugadors experimentats.
Hi ha una barreja de joves sense experiència i veterans amb moltíssima experiència, però tothom pot aprendre sempre. Es complementen.
Com han canviat els jugadors d’avui dia respecte als de fa 20 o 30 anys?
Tots els equips defensen millor, són més alts, més forts, hi ha més activitat. Si retrocedeixes i el fixes en com eren fa 40 o 50 anys..., te n’adones que era un altre tipus de bàsquet. Moltes coses han anat a millor i algunes a pitjor. El bàsquet en general té el repte de ser millors en tot.
Ara l’obsessió és tirar i tirar de tres...
Sí. Sembla que tot acaba en tirar de tres, u contra u i blocs directes, però jo crec que podem complementar-ho amb el joc interior, el joc ràpid i fer que cada cop el nostre bàsquet sigui més espectacular.
I Marc Gasol? El va dirigir el 2008 a la selecció espanyola després d’haver fet carrera a l’NBA... Quin rol ha de tenir a l’equip més enllà de la broma que va fer en la presentació dient que si no entrenava bé es quedaria a la banqueta?
No era broma, és la veritat (riu). Aquí jugaran els que entrenin i juguin bé. Conec en Marc d’abans, quan era cadet al Barcelona, però després, quan el vaig tenir a Pequín, ja era un jugador molt intel·ligent. Ho continua sent.
Està satisfet amb la pretemporada?
No del tot, les baixes ens han condicionat. Hi ha molts jugadors que s’acaben de reincorporar i és difícil entrenar a dues velocitats. Mentre alguns saben les coses, els altres tot just comencen a aprendre-les. Ens ha dificultat una mica, però espero que quan s’acabin les lesions -tant de bo sigui aviat- puguem avançar a un ritme a la par.
Podrà disposar de tot l’equip contra el Reial Madrid?
Encara estem pendents dels jugadors que puguem recuperar.
Com poden afectar les baixes?
No hi hem de pensar tant, sinó que hem de treballar el millor possible amb el que tenim de moment.
L’equip té 12 fitxes, espera algun fitxatge més? Pierre Oriola està descartat?
En principi, tenim el que tenim. Ja anirem veient en un futur i en el dia a dia si necessitem reforços.
Què destacaria més enllà de la inesperada victòria d’Espanya a l’Eurobasket?
Si he de dir alguna cosa negativa és que hi ha massa equips i massa seus, en algunes de les quals no hi havia cap mena d’ambient de bàsquet. Afortunadament, la fase final va ser bona perquè a Berlín el públic disfrutava i els equips, també. Tant Alemanya com Espanya van jugar d’una forma molt espectacular pel que fa a jugar en equip tots els jugadors junts i amb una molt bona concentració. Vam gaudir veient-los.
Aquest és l’esperit que haurà de tenir el Girona contra el Madrid?
No només contra el Madrid, aquest esperit s’ha de tenir cada dia. Hem de treballar-ho constantment, no només els entrenadors amb els jugadors sinó els jugadors entre ells. Ho estem fent a l’stage de Calonge.
Es tracta de tenir-se confiança?
Confiança, enteniment mutu i comunicació entre tots. De moment estic content, però també sé que ara hi ha més dificultats perquè hi havia molts jugadors que no hi eren. Alguns jugaran més, d’altres menys... Tot això no és tan fàcil d’acceptar. Ho treballarem per ser un equip en tota la seva dimensió.
La temporada és molt llarga i cada jugador tindrà el seu moment.
Sí. El seu moment de forma sí, però el més important és que tothom col·labori en la mesura de les seves possibilitats a cada moment.
Li agrada el futbol? Aquesta temporada a Girona tenim de tot: Primera Divisió, ACB, Lliga Femenina...
La veritat és que segueixo poc el futbol. Quan estava al Barça si que el mirava una mica més en l’època de Cruyff, també la de Guardiola... No soc molt seguidor del futbol perquè no tinc temps. És impossible que em dediqui a altres esports perquè gairebé hi ha 1.000 partits diaris de bàsquet. I mai desconnecto del bàsquet.
