Bernat Canut, que coneix perfectament el dia a dia, respon ràpid i sense pensar-s’ho massa. «No, encara no estem preparades, necessitem una setmana més». La pretemporada de l’Spar Girona acumula contratemps i l’equip està a punt d’encarar la primera competició oficial -el dia 30, contra el Barça a la Lliga Catalana- amb la plantilla encara per completar. L’escenari no és l’ideal, però l’evolució és un fet i els passos són cap endavant. Tot esperant Rebekah Gardner -arriba diumenge i la setmana vinent ja entrenarà-, Marianna Tolo -està jugant el Mundial- i un altre fitxatge, la càrrega física es va acumulant i els mecanismes, mica en mica, s’assimilen per a una plantilla que encara ha de polir un munt d’aspectes però que també obre la porta a les bones notícies. Ahir tornava a guanyar: 63-54 al Toulouse al pavelló de Palau. I ho feia amb Laura Cornelius plenament recuperada i una Shay Murphy que no només vol donar un cop de mà durant uns dies, sinó que suma arguments per ser una més aquesta temporada.
«Ens ha servit per rodar, per agafar ritme de competició amb les que estan aquí tot esperant les que han d’arribar. Però necessitem una setmana més per seguir creixent. La pretemporada està sent complicada. Quan ens toqui jugar estarem preparades». Resposta de Canut, a peu de pista, amb el partit ja acabat i molt més calmat que no pas quan li tocava demanar el primer temps mort. Ho feia per obligació. Fluix inici de partit i les franceses que s’escapaven només començar (3-13). «Hem de saber patir més i ser més agressives!», se’l sentia dir. Sense cridar, però amb un to prou alt com per activar les seves jugadores. Els primers minuts havien sigut un autèntic caos. Poc ordre en atac i el rebot a favor del rival, molt més potent per dins, amb jugadores interessants, corpulents i intimidadores com Gueye o Huff, aquesta última seleccionada al draft del 2019 de la WNBA.
Aquell temps mort va ser el punt d’inflexió. Just el que necessitava l’Uni. Etxarri va donar el tret de sortida d’un parcial demolidor (16-0) amb Murphy com a protagonista. S’acabaria enfilant fins als 13 punts, 9 d’ells abans del descans. Amb 37 anys, els dos últims allunyada de l’alta competició, encara té punts a les mans. La possibilitat de quedar-se, sempre que l’evolució vagi a l’alça, és un fet. «Sí, sí, aquesta opció la contemplem i ja veurem què és el que passa», confirmava Canut. Anotava Murphy i també ho feia Drammeh per fora. Araújo (13), Etxarri (10) i Labuckiene (8) s’hi sumaven per dins. L’assignatura pendent, el rebot. Però la situació semblava controlada. Sobretot amb el 49-34, la màxima diferència, quan ja moria el tercer quart.
Semblava tot dat i beneït, però no era així. El Toulouse va prémer l’accelerador, ja sense res a perdre, i la fatiga es va notar per a les de casa. «Hem fet una setmana de treball amb molta càrrega i veníem cansades», es justificava el tècnic. I tenia raó, perquè la benzina s’esgotava. El desenllaç, una veritable muntanya russa. Dos parcials, de 0-8 i poc després de 0-7 ho apretaven tot, i de quina manera. Amb el 56-52, moneda a l’aire per veure qui guanyava. Canut demanava temps mort i la decisió tornaria a ser l’encertada. Araújo va agafar les regnes de la situació i ho va resoldre amb una cistella de dos i just després, un triple. Només havia de rematar la feina Murphy, que va tancar el partit amb el 63-54 definitiu.
