La flama es va apagar el 2008. Del tot al no-res en un tancar i obrir d’ulls. La fallida d’Akasvayu va ensorrar el CB Girona i va deixar Fontajau sense bàsquet d’elit en categoria masculina, després de gaudir de l’ACB des del tram final de la dècada dels vuitanta, amb aventures europees incloses i algun títol a les vitrines. Fa 14 anys d’aquell punt i final. El temps ha passat volant. Sembla ahir que Anna Pagans n’era l’alcaldessa, que el Girona de futbol tornava a la Segona Divisió amb un camp sense graderia lateral i una lona que cobria aquella absència, o que l’Uni Girona lluitava encara a Lliga Femenina 2 i Laia Palau, que no arribava encara a la trentena, defensava el totpoderós Ros Casares sense imaginar-se que algun dia acabaria sent tota una institució amb potes per un club que sumava ben pocs anys de vida. Girona ha canviat, acumulant moments per a tots els gustos. Millores i aspectes a millorar. És l’esport un dels àmbits que més s’han potenciat, atrapant límits que poca gent s’imaginava a principis del mil·leni. Ja no només per l’excel·lència que ha assolit la vessant femenina, amb l’Uni respectat arreu. S’ha recuperat l’ACB a còpia de treball i alhora paciència. El naixement del Bàsquet Girona, el 2014 i impulsat per Marc Gasol, tot un enamorat de la ciutat, n’era el primer pas. La idea inicial d’un club dirigit només a potenciar les noves fornades va acabar amb un sènior que ha anat escalant categories. De Plata a Or i d’aquí, al cel, al capdamunt. Dimecres, la posada a escena. L’estrena a la primera categoria. Arriba el Reial Madrid a Fontajau, el primer capítol d’una història que, per anar bé, hauria de tenir un final feliç (21h).
Perquè això sigui possible, Gasol ha preferit no fer experiments. No es va poder convèncer Pedro Martínez i es va apostar per un tècnic encara més experimentat. Aíto García Reneses va acceptar la proposta i amb 75 anys arriba a Fontajau a capitanejar el seu enèsim repte. Ell i el seu nodrit cos tècnic tenen la missió de fer funcionar una plantilla força renovada, amb fins a set cares noves, per sortir-se’n d’una competició que no dona treva i que compta amb diversos clubs històrics i de renom i, a més a més, jugadors d’una altíssima qualitat i molt de cartell a Espanya i Europa. El salt de qualitat ha necessitat de fitxatges i també de deixar sortir a diversos jugadors. Albert Sàbat ha posat el punt i final a la seva carrera com a jugador i ara és un dels assistents d’Aíto, mentre que un altre veterà, Txemi Urtasun, també abandonava Fontajau. Jawara, Sevillano i Vecvagars han marxat a l’Estudiantes, Hospitalet i Càceres, respectivament, mentre que es concretaven tot un seguit de cessions: Stürup a l’Almansa, Pol Molins al Menorca i Delgado al Melilla.
Fins a cinc jugadors continuen respecte la temporada passada. Dos exteriors, com és el cas de Josep Franch i Máximo Fjellerup, a banda dels interiors Èric Vila, Jaume Sorolla i Marc Gasol. Curiosament, aquest últim ha fet tota la pretemporada sota les ordres d’Aíto i a principis d’estiu apareixia com un dels jugadors que havia comunicat a l’ACB la seva intenció de competir-hi aquest curs, però tanmateix, a dia d’avui, encara no hi surt com a inscrit. Tot un misteri. La seva presència, això sí, ha sigut un dels principals reclams per atraure noves peces per a un vestidor que barreja experiència i també joventut. La veterania, almenys pel que fa als nouvinguts, la sumen Quino Colom i Patricio Garino, dues peces exteriors. També han aterrat el nord-americà Kameron Taylor i el tarragoní Pol Figueras. Molt més joves ho són Roko Prkacin i Ondrej Hanzlik, farcits de talent i amb un gran camí per recórrer. Se’ls uneix Dusan Miletic, un pivot amb un ventall de possibilitats ben extens, com ha demostrat aquestes setmanes. Cal veure si finalment Pierre Oriola convenç o no -els seus problemes físics han paralitzat un fitxatge que semblava cantat- i si el serbi Aleksandar Bursac, encara a prova, passa l’examen i convenç per quedar-se aquest curs a Fontajau.
En definitiva, tot un seguit de moviments per intentar afrontar amb totes les garanties del món una competició espectacular i alhora complexa per a un club com el Bàsquet Girona, que tot just acaba de pujar. El talent és evident. Començant pel primer rival, un Reial Madrid que estrena entrenador -Chus Mateo- i que ha perdut ben pocs jugadors: Taylor, Thompkins, Heurtel i Núñez. Han arribat Sergio Rodríguez, Musa, Cornelié i Hezonja, aquest últim amb passat blaugrana. Precisament el Barça s’ha reforçat tot buscant regnar a la Lliga i també a Europa: Satoransky, Tobey, Kalinic, Vesely, Da Silva i el gironí Paulí aterren al Palau. Temporada de més d’un derbi, perquè per Fontajau també hi passaran la Penya i el Baxi Manresa. A banda d’històrics com València, Unicaja o Baskonia, entre d’altres. L’ACB ha tornat, 14 anys després.
