Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Gianni: «Que l’oportunitat arribi amb 30 anys no vol dir que no es pugui aprofitar»

Les cites internacionals de jorgensen i Álvarez han permès al porter lloretenc estrenar-se a Segona · «Els companys em diuen ‘avi’», revela

Gianni Cassaro ajuda Rubén Castro a aixecar-se en el Màlaga-Vila-real B de dissabte passat. | G. MARRERO/LA OPINIÓN

Com a porter del llavors filial Peralada, Gianni Cassaro, va formar part de la plantilla del primer ascens a Primera del Girona l’any 2017. Tenia 25 anys i el club va decidir que la seva etapa a Montilivi s’havia acabat. El selvatà, amb passat al Lloret, Olot i Europa, va continuar la seva carrera a Segona B pel Talavera, UCAM Múrcia i Iecla fins que, fa dos estius, de cop i volta, tot va canviar. El Vila-real el va trucar per incorporar-lo pel filial, llavors a 1a RFEF, on hauria d’ajudar i competir amb els joves Filip Jorgensen i Iker Álvarez. «Em van deixar ben clar quin seria el meu rol. I me n’alegro moltíssim d’haver acceptat», assegura. Un any i pocs mesos després, Gianni ha celebrat un ascens a Segona Divisió i s’ha pogut estrenar a la categoria de plata. Ho va fer contra el Lugo (3-1) fa un parell de jornades i va repetir dissabte passat a Màlaga (1-1). «Estic molt content. Fa un any no m’ho hauria pas cregut. Sempre he tingut la mentalitat de creure en mi i anar creixent com a porter i persona. Que arribi l’oportunitat amb 30 anys, no vol dir que no la pugui aprofitar», reflexiona Gianni, que confessa que, «lògicament», els companys li diuen «avi».

L’exporter del Lloret és «d’allò més feliç» a Vila-real. I això que és conscient que per davant té dos porters d’una projecció enorme com el danès Jorgensen i l’andorrà Álvarez. «Tinc un rol especial i ja se’m va fitxar per això. Per ajudar. Em toca estar a la banqueta i estar preparat per quan hi hagi aturades de seleccions o el míster em necessiti», diu. La temporada passada Gianni va jugar 7 partits i va viure com qualsevol altre l’ascens a Segona. «D’experiència a Segona no en tinc, però he picat molta pedra per arribar aquí i miro de fer veure als nois que hi ha un altre futbol que no han conegut més enllà dels grans planters. Tinc la sort d’haver-lo conegut i m’ha aportat molt a la vida. Hi ha molts exemples de jugadors així que han arribat, com Granell o Aday Benítez».

La situació de Gianni al Vila-real li ha permès també treballar molt sovint amb el primer equip. «He fet tota la pretemporada amb ells i hi vaig força a entrenar», explica. Tot i això, per normativa, el lloretenc té difícil treure el cap en una convocatòria o debutar amb el primer equip. Fer-ho suposaria no poder tornar a baixar al filial. «No seria pas dolent», diu, tot fent broma i recordant que ha jugat en totes les categories des de Primera Catalana. «Tant de bo pugui fer-ho algun dia. Tinc aquesta mentalitat», destaca.

Mentrestant, al vestidor, Gianni ha heretat el qualificatiu «d’avi» que tenia fins fa dues temporades un altre ex del Girona com Pablo Íñiguez, amb qui ha fet bona amistat. «Quan va saber que era més gran que ell, se’n va alegrar perquè així ell ja no seria més l’avi.», revela. Íñiguez i Gianni tenen unes inquietuds diferents de la resta del vestidor, on els nanos de 18, 19 o 20 anys «estan per altres coses». «Hem fet una bona unió. Tenim preferències diferents, però els més joves em solen preguntar coses i demanar consells», explica.

Aquest cap de setmana, un cop Jorgensen i Álvarez tornin dels partits amb les seleccions, la realitat de Gianni, en principi, tornarà a ser la banqueta, on continuarà sentint-se «important» i «aportant» als seus joves companys.

Compartir l'article

stats