De cops, a vegades va bé rebre’n algun. Encara que sigui dolorós, sempre se’n pot treure profit. L’optimista de mena, s’aixecarà quan les coses van mal dades. I Aleix Garcia està fet d’aquesta pasta. Es va quedar sense la possibilitat de participar als Jocs Olímpics de Tòquio de l’any passat. D’entrada, això fa mal. Però va saber capgirar-ho i veure-ho des d’una altra perspectiva. Li ha servit de motivació pel que ha vingut després. Una temporada que ben poc s’imaginava un any enrere. Molta feina que ha donat els seus fruits. Al costat de Rodrigo Conde, no fa pas gaire un referent i ara el seu company d’embarcació, acaba de proclamar-se subcampió del món de rem en doble scull a Racice, la República Txeca. La segona plata en poc temps, perquè als campionats d’Europa també van ser segons. Una manera excel·lent de tancar la temporada, d’afrontar unes merescudes vacances i de pensar que els propers Jocs, els de París, no es poden escapar.
Medalla el diumenge i el mateix dia, vol de tornada cap a Barcelona. Sense temps per tornar cap a casa, allà hi ha passat la nit però el pas de les hores no li han servit per asserenar-se. «Encara em dura bastant l’eufòria», se sincera. Natural de Serinyà i amb només 22 anys, aquest remer format al Club Natació Banyoles assegura sense dubtar-ho que «el que hem aconseguit és impressionant i a principi de temporada no ens ho imaginàvem pas que arribaríem fins aquí». Es justifica: «Ser subcampions del món vol dir parlar d’un nivell molt i molt elevat, en una competició que t’enfronta a rivals boníssims, com ara medallistes olímpics». Aleix Garcia es va quedar amb la mel als llavis quan no va poder classificar-se per Tòquio 2020, però des de llavors ha protagonitzat un «salt important» i recorda que ell i el seu company, Rodrigo Conde, «som els més joves de tota la competició».
Rememora aquell moment. El cop. «Va ser dur quedar-se sense els Jocs». I afegeix: «Es va convertir en la motivació que necessitàvem per decidir que volíem sí o sí participar a París el 2024». De moment, el camí que s’està seguint és el correcte. «Aquest és el somni que tots tenim des que comencem a remar. La il·lusió per aconseguir-ho és el que m’ha estat movent tot aquest temps i ara ho veig una mica més a prop. No només ser als Jocs és el nostre objectiu, sinó que un cop allà també el que volem és estar-hi el més amunt possible».
Amb aquesta última medalla es posa el punt i final a una temporada «molt llarga» que ha durat «un any i dos mesos». Aleix Garcia s’ha passat gairebé tot aquest temps «lluny de casa» i picant molta pedra, aconseguint bons resultats a diverses proves de la Copa del Món, penjant-se la plata al campionat d’Europa i fent tres quarts del mateix al Mundial. Però no llueix pas tot perquè per aconseguir-ho, dia rere dia ha hagut de viure «entrenaments molt durs i llargs» que l’han dut fins a on és ara. El curs vinent? El full de ruta està marcat. «A nivell individual espero estar a dalt una altra vegada. I quan muntem el doble, intentar guanyar el campionat del món». Repetirà amb Conde, amb qui ha creat una societat que funciona. «Sempre dic que és un noi especial, amb una forta mentalitat. És únic. Té molta il·lusió per tot allò que ho fa i ho encomana. Només cal remar amb ell per notar-ho. Em passa la seva inspiració i m’ha fet millor. He après i continuo aprenent al seu costat». Quelcom recíproc perquè «som un equip i sempre ens ajudem».
Algú que fins fa quatre dies mal comptats era tot un «referent» per Aleix Garcia. Perquè ell, com tothom a Banyoles, quan ha sigut més jove sempre s’ha guiat pels seus ídols. I no només això converteix la ciutat en una potència esportiva difícil de trobar arreu. «És una ciutat olímpica i des de petit t’ho fan notar. El club treballa molt bé totes les seves modalitats esportives i això queda clar amb la gran qualitat dels seus remers. Tenir de referència a gent com Adrià Mitjavila, Jordi Jofre o el propi Rodrigo Conde sempre empeny a treballar i millorar per ser com ells. A més a més, la proximitat és total i això encara et motiva més».
