La recent polèmica amb Jorge Vilda, (encara) al capdavant de la selecció espanyola femenina de futbol, ha destapat la capsa dels trons. Les crítiques, els elogis i les opinions ragen cap a totes direccions. D’entre tot el que s’ha dit em quedo amb una qüestió: el poder del vestidor. Experts de fireta, els que donen lliçons a tort i a dret per Twitter, culpen les jugadores d’abusar precisament d’aquest poder i de voler fer fora el tècnic atenent als seus desitjos i exigències. En aquest cas, discrepo. Molt grossa l’has hagut de fer perquè 15 persones, d’equips, idees i personalitats diferents, no et vulguin veure ni en pintura. Ara bé, sí que crec que és cert que ara i cada cop més el poder és propietat dels jugadors. Mala peça al teler.

Fan i desfan, manen i exigeixen. Tots? No pas, és clar. S’accentua a mesura que el nivell de popularitat i el poder adquisitiu s’escapen de la normalitat. Com més elevada és la fama, més alta és la credibilitat que el poder és teu i no pas del club que et paga. Si no jugo, em queixo. Si aquest entrenador no m’agrada, faig pinya i força perquè el facin fora. Això passa i cada cop més. Un clar reflex de quin és el rumb. El de la individualitat, l’egoisme. El jo, jo i jo. Penjar a les xarxes un missatge després d’un partit qualsevol: «Som-hi equip, cal seguir treballant». Per posar algun tòpic com a exemple. Acompanyar-ho amb tres o quatre fotografies. En totes hi surt l’individu en qüestió, no fos cas.

Passa això amb Vilda i la situació que s’ha generat al seu voltant? Imagino que no va d’això, la cosa. Però la inèrcia general va cada cop més cap aquesta direcció. Els clubs manen, per descomptat. Però també ho fan els jugadors. I dels aficionats, qui se’n recorda? Al cap i a la fi, ells són el veritable motor d’un circ que mou unes quantitats de diners indescriptibles. Quin poder de decisió tenen els seguidors i les seguidores d’un equip? El mínim. Però s’encarreguen de pagar l’abonament anual, de deixar-se un bon pessic per comprar-se la samarreta. Vols veure un partit a l’estadi? Rasca’t la butxaca. Vols seguir el campionat des de casa? Ja te’n pots oblidar dels partits en obert, així que pots anar estalviant perquè la factura no et sortirà pas barata. I si tens alguna queixa, tu mateix. A l’elit, l’aficionat és l’últim mico d’una piràmide que ja té nou inquilí al capdamunt. El futbolista s’ho mira tot des de dalt perquè ell té el poder. Caldrà buscar els motius i entendre per què s’ha acabat arribant fins aquí.