A principis d’estiu, després del GP d’Alemanya, un Quartaro triomfant s’havia fet fort al capdavant del Mundial de Moto GP i semblava que, si algú li podia fer ombra, aquest era Aleix Espargaró. Però en tres mesos poden canviar moltes coses i Pecco Bagnaia ja és només a dos punts (dos!) del lideratge. Llavors, la diferència entre el francès i l’italià era de 91 punts. Ara, quan queden només tres curses, tot està encara per decidir a la categoria d’or.

Tot plegat va quedar així després d’un Gran Premi de Tailàndia que es va córrer, tot i que sense pluja, sobre moll. En aquestes condicions, com ja va demostrar a Indonèsia a principis de temporada, Miguel Oliveria no té rival, i va ser el més ràpid al Circuit Internacional de Chang. Calia mantenir els pneumàtics a una bona temperatura i ningú va fer-ho millor que el pilot portuguès de Ducati. Només Jack Miller li va seguir el ritme, creuant la línia de meta segon i set dècimes per darrere del guanyador.

El podi va completar-lo Bagnaia, atent per fer defensar-se dels atacs de Zarco (quart) i Márquez, cinquè i amb bones sensacions. Així, l’italià va somriure ahir gràcies als zero punts que va fer un Quartararo dissetè i molt nerviós. Sortia quart, però ja als primers revolts va tenir un ensurt que el va fer baixar fins a les últimes posicions. Des d’allà, quan era quinzè (dins els punts) i començava la remuntada, gairebé va acabar al terra i ja no va aixecar el cap. Bagnaia no va aconseguir assaltar el lideratge, però la tendència dels dos pilots fa que molts el vegin com un futur campió del món. De la seva banda, l’empordanès Maverick Viñales es va haver de conformar amb el setè lloc final.

A Moto 2, tot obert

A la categoria de plata també s’ha de decidir tot sobre la pista. Ahir va guanyar Arbolino, però al Mundial manen Fernández i Ogura, separats només per dos punts (234 i 232). A Moto 3, Izan Guevara té un avantatge còmode de gairebé cinquanta punts.