Diari de Girona

Diari de Girona

Una desgràcia que es veia a venir

Joan Tomàs, davanter del Peralada que al 2019 va jugar a Indonèsia amb el Jakarta, explica que se li va posar «la pell de gallina» quan va conèixer la tragèdia de Malang, on van morir 174 persones

Joan Tomàs celebra un gol amb el Persija Jakarta durant la seva etapa a Indonèsia la tardor del 2019. | DIARI DE GIRONA

Quan diumenge al matí va veure a les notícies que més de 170 persones havien mort a l’estadi de Kanjuruhan a Malang (Indonèsia), a Joan Tomàs li va venir una suor freda. «Se’m va posar la pell de gallina. De seguida vaig mirar d’informar-me més de què havia passat i vaig contactar per Instagram amb alguns companys amb qui encara mantinc relació», detalla l’actual davanter del Peralada que va jugar al Persija Jakarta la tardor del 2019. Després del partit entre l’Arema i el Persebaia Surabaya, el llançament de gasos lacrimògens per part de les forces de seguretat havien originat una gran allau humana que va provocar la mort de, pel cap baix 174 persones, entre les quals una vintena de nens. Durant la seva etapa al Jakarta, Tomàs ha estat i coneix l’estadi de la tragèdia, perquè durant aquella estada al Jakarta va visitar l’Arema, tot i que va ser suplent i només va escalfar-se a la banda.

Els mesos d’experiència a Indonèsia permeten Tomàs parlar amb coneixement dels fets. De fet, el gironí fins i tot va patir episodis de fanatisme i violència quan va ser-hi. «Ho viuen moltíssim. Són molt fanàtics en els dos extrems. Quan les coses van bé animen un piló i hi ha un gran ambient, però quan no, és perillós», explica tot recordant experiències viscudes in situ. «Algun cop quan perdíem, els aficionats més radicals ens esperaven a fora per llançar-nos pedres i ens havíem de tancar al vestidor durant un parell d’hores fins que se n’anessin per poder sortir», descriu Tomàs, que recorda també que al seu entrenador «una vegada li van trencar els vidres del cotxe».

La més forta, possiblement, va ser quan abans de començar un partit la policia va llançar gas lacrimogen i els jugadors van haver-se de refugiar als vestidors. «Quan vam sortir a jugar ens feia picor el nas i la boca i tot feia pudor del gas», descriu. Per a Tomàs, aquell dia, la policia «ho va fer bé» perquè va actuar «abans de començar-se a jugar». En aquest sentit, l’exjugador del Vila-real i del Celta reconeix que la tragèdia de la matinada de diumenge és quelcom que es podia veure a venir. «Hi ha molta gent i els estadis no estan preparats per encabir-la. Hi ha tanques, però és clar, la gent s’hi enfila i les salta i te n’adones que pot passar una desgràcia algun dia. A l’estadi hi cabien 36.000 persones i n’hi havia 42.000...No hi ha tants de control de seguretat», explica.

Tomàs refusa la idea que els indonesis siguin violents. «Ni de bon tros. Són gent molt correcta i educada. A mi em van tractar de manera fantàstica quan hi vaig ser» ,diu alhora que recorda que, això sí, amb el futbol es transformen. «Alguns s’alliberen i treuen la pitjor versió», diu.

Compartir l'article

stats