Perdre contra el Reial Madrid i el Tenerife deixa, de moment, un balanç de 0-2 en el comptador del Bàsquet Girona. Dos rivals d’entitat contra els quals perdre entra en les possibilitats. Aquest dissabte (18h), tercera oportunitat i la primera contra un equip dels que, a priori, han de lluitar per salvar la categoria. Per tant, és una bona ocasió perquè els d’Aíto aixequin de nou el cap i sumin la primera victòria. Toca visitar l’Obradoiro, un altre club històric, però sense el currículum ni tampoc la plantilla que d’altres conjunts que aquest curs competeixen a l’ACB. Jugar al Fontes do Sar no és pas cap novetat per a un equip masculí de bàsquet de la ciutat de Girona.
Al capdamunt de la piràmide els gallecs hi han dit la seva les últimes dotze temporades, sense aturador. Van pujar per últim cop a l’ACB el 2011 i ho van fer a la pista del llavors anomenat Autocid Ford Burgos. El premi merescut d’un Obradoiro que durant molts mesos va demostrar que era l’equip més en forma. Aquell any, a LEB Or, va enfrontar-se al Girona FC. El CB Sant Josep havia arribat a una entesa amb Montilivi per canviar el seu nom i així el va lluir durant dos cursos. En el primer, a la segona categoria, els gironins van visitar Santiago en l’únic precedent, fins ara, a la pista de l’Obradoiro. Derrota davant 4.000 espectadors, per 70-58, però bona actuació dels de Ricard Casas, que van posar contra les cordes al llavors líder. Es va arribar amb avantatge al descans (30-38) però un parcial demolidor de 24-9 en el tercer quart acabaria sent determinant. El màxim anotador va ser l’aler nord-americà Levi Rost, amb 18 punts. Abans, a la primera volta, s’havien enfrontat a Fontajau. Ensopegada 69-85 en la jornada inaugural d’aquell campionat.
L’Obradoiro, fundat el 1970, és un club amb una història particular. El 1990 va jugar una promoció d’ascens a la màxima categoria que va portar cua. Va perdre amb el Juver Murcia, però el club gallec va denunciar l’alineació indeguda de l’argentí Esteban Pérez, que havia estat inscrit amb documentació falsa. El cas es va allargar 15 anys i el 2007 el Tribunal Suprem li va donar la raó, obligant l’ACB a admetre’l de nou. El juny del 2009 va oficialitzar la seva inscripció, mantenint la plantilla que havia de competir a EBA. Va durar un any a l’elit, on ara hi ha tornat decidit a consolidar-se.
