Parlen cinc persones en un acte de presentació i totes cinc coincideixen. El cros, una de les modalitats de l’atletisme que més volada havia tingut anys enrere, ha perdut embranzida però és aquí, a la província de Girona, on encara s’hi respiren els seus ingredients més clàssics. La competitivitat, és clar, però també la companyonia, la familiaritat, el premi a l’esforç i també a la participació. Veure mainada i també esportistes més consagrats. Comptar amb un públic fidel, faci sol o nevi. Ingredients que aquest matí han anat reunint, entre tots plegats, el diputat d’Esports Jordi Masquef; el president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu; la cap territorial d’Esports de la Generalitat a les comarques gironines, Anna Julià; la presidenta de la Federació Catalana d’Atletisme, Mercè Rossich; i també una de les atletes més internacionals de la demarcació: Esther Guerrero. Els quatre primers, representant les institucions que donen el seu suport, un any més, al Circuit Gironí de Cros d’aquesta temporada 22/23. La banyolina, l’encarregada d’apadrinar aquest esdeveniment. Una vegada més, perquè no és pas la primera i molt possiblement tampoc l’última vegada que ho faci.

Les circumstàncies fan encara més especial per a Guerrero l’acte d'avui celebrat a la sala Ferran Agulló de la Diputació de Girona. Es va lesionar de gravetat en el primer trimestre d’aquest any i després d’intentar posar-s’hi de nou unes quantes setmanes més tard, va recaure. A l’estiu va parar la maquinària. Necessitava fer un reset. Les sensacions són cada cop més positives i tornarà a la competició ben aviat. Podria reaparèixer aquest mateix cap de setmana, a la Milla de Berango, prova que va guanyar l’últim any. Però no està encara al cent per cent confirmat. El que sí que li balla pel cap és córrer alguna de les vuit proves d’aquesta edició del Circuit Gironí de Cros. A la vegada, el 31è Gran Premi Consell Comarcal de la Selva i també el 18è Trofeu Diputació de Girona. Se sumen tantes edicions perquè la competició ja és tot un clàssic del calendari. El tret de sortida, el 6 de novembre i el desenllaç no arribarà fins al 19 de febrer.

L’acció comença a Santa Coloma de Farners (la prova més antiga de la província atrapa l’edició número 48), per passar després, una setmana més tard, al Cros Ciutat de Girona (13 de novembre). Serà el dia 20 del mateix mes que tocarà visitar Olot abans de la prova de Caldes de Malavella del dia 27. Fins al 18 de desembre no hi haurà el 20è Cros de Banyoles, puntuable pel GP Català. L’última prova de l’any natural, abans del 33è Cros de Vidreres del 15 de gener. Llavors, torn per a una de les novetats. S’inclou en el calendari el Cros de Castelló d’Empúries, que s’estrena. El punt i final s’escriurà el 19 de febrer a Sant Hilari Sacalm, prova vàlida també pel Campionat de Catalunya en categoria Màster. El circuit no hi entén de gènere: curses masculines i femenines hi tenen cabuda. Tampoc fila massa prim pel que fa a l’edat. El ventall va des dels prebenjamins fins als veterans de més de 55 anys.

Els assistents a l’acte, tots ells, han desitjat que l’edició d’enguany sigui «tot un èxit». S'han repetit aquestes paraules, una i altra vegada. Rossich anava una mica més enllà i recordava que l’aparició d’altres proves, sobretot en asfalt, ha minvat la participació en les curses de cros, però que és a Girona, ciutat i sobretot província, on encara es manté l’esperit de sempre, l’autenticitat, pel que confia que aquesta passió continuï intacta. S’ho ha escoltat atentament Esther Guerrero, des d’un costat. El cap segur que li donava voltes i més voltes, tot pensant quan podrà córrer i en quines condicions ho farà.