Si el dia del debut contra el Reial Madrid (88-94) algú va pensar que això seria bufar i fer ampolles, s’equivocava. L’adaptació a la màxima categoria està sent especialment dura per a un Bàsquet Girona que més que tenir l’obligació de guanyar, ja té l’urgència. Aquesta temporada els d’Aíto García Reneses encara no saben què és guanyar, allargant des de la primera jornada una ratxa negativa de quatre derrotes consecutives. És la inoperància que mai acabava. I ahir tampoc va poder ser amb una derrota contra l’Unicaja (59-73) en el retorn a Fontajau que deixa una estocada ben forta al conjunt gironí. El tècnic no aconsegueix traslladar el que exigeix a la pista i el vestidor cada cop està més moix perquè veu que els resultats no arriben malgrat els esforços. A l’espera, i sembla que serà llarga, de comptar amb l’ajuda del darrer fitxatge Pierre Oriola, les carències de l’equip cada cop són més evidents. En aquest cas, hi va haver una debilitat excessiva en el rebot (27 a 48 i només tres van ser ofensius) i poca eficàcia en el tir (la major garantia va ser en els lliures). Afegint totes les pilotes perdudes, les contemplacions al rival o els pocs triples (4/14), comencen a entrar els dubtes i les males sensacions. Des de ja, el Girona ha de treballar per aspirar a la permanència. Com no canviï alguna cosa aviat, no serà gens fàcil.
El Girona va arribar tocat al partit. I, segurament, va acusar-ho. El principi va ser estrany, amb una igualtat màxima entre els dos equips i deixant entreveure que de punts n’hi hauria pocs. Una caiguda d’Osetkowski, que hauria d’abandonar la pista per lesió i després tornaria a jugar amb el nas trencat, va desencadenar la primera cistella de Garino, però en comptes de ser l’Unicaja qui es desinflés van ser-ho els gironins amb el pas dels minuts. No era normal que Gasol perdés pilotes (va rebre un 13 de valoració sent el millor de l’equip Colom amb 18) i si el president no està fi, alguna cosa flairava malament. La grada de Fontajau s’animava per moments veient una jugada individual de Franch que va acabar en una esmaixada o les cistelles de Taylor, Miletic o Colom des dels 6,75, però també va desesperar-se constatant que n’entraven ben poques i que les pèrdues penalitzaven en excés perquè els malaguenys sempre estaven atents en el rebot i, quan els d’Aíto s’avançaven en el marcador, evitaven que aquests s’escapessin mitjançant triples. Colom va provar sort sobre la botzina del primer quart, però els tres punts no van entrar (13-15).
La diferència que hi havia al marcador entre els dos equips era mínima. El Girona i l’Unicaja es dedicaven a un teva-meva tota l’estona, amb l’única diferència que els d’Ibon Navarro sí que van tenir encert. És per això que els locals no van tenir cap més remei que buscar les seves alternatives en els tirs lliures. Dels 18 que van tenir, només en van fallar tres. A més a més, el tècnic de l’Unicaja va saber gestionar els tempos demanant temps mort quan veia que el Girona es posava per davant i podia agafar embranzida. Mai va passar.
S’havia arribat al descans amb desavantatge (28-31), però amb opcions de remuntar. No obstant això, el Girona no s’ho va creure. L’estat anímic de passar per una situació delicada a la classificació va afectar-los amb escreix i de mica en mica les errades van anar fent-se més exagerades. També penalitzaven més. Taylor havia igualat el marcador (38-38) quan de sobre l’Unicaja va anar portant el partit cap al seu terreny. Els gironins li permetien tirar des dels 6,75 tant com volgués -en menys d’un minut va clavar dos triples de cop- i no reaccionaven en veure que el rival només feia que recollir pilotes al seu favor. El tercer quart va finalitzar 46-50.
Malgrat que en aquest període hi havia més diferència, el resultat no era impossible. Els d’Aíto no van saber eixugar-lo. L’entrenador va fer entrar Gasol a l’últim quart, donant falses esperances a l’afició perquè tot el que els havia condemnat fins aleshores va condemnar-los llavors. L’Unicaja va manar sense brillar i va saber que s’enduria el premi quan el marcador anava 57-69. Els gironins només van ser capaços de marcar dos punts més, mentre que els malaguenys en van fer quatre. Feia estona que havien deixat de veure’s guanyadors.
