El president del Reial Madrid, Florentino Pérez, ha negat haver tingut cap contacte amb Neymar, el seu entorn o el Santos Futebol Clube brasiler, ja que les negociacions les duia la direcció esportiva del club madrileny. Pérez ha explicat que es van voler interessar per Neymar Jr quan van saber que deixaria el Santos per anar a jugar a Europa. El Madrid va fer una oferta de 45 milions d'euros, com consta a la documentació del club, ha dit, però finalment ha admès que el jugador va anar al Barça perquè «els jugadors van a jugar on volen i va voler anar al Barça».
En tot cas, Pérez ha dit que el seu club no va signar cap precontracte amb Neymar ni el Santos. Tampoc tenia coneixement que el Barça hagués arribat a un preacord amb el futbolista o el seu club d'origen, però llegien els rumors a la premsa. En el mateix sentit, ha dit que no sabia que en el contracte entre Neymar i el Barça hi havia una clàusula de penalització de 40 milions d'euros per si algun altre club fitxava el davanter.
Pérez, que ha declarat per videoconferència des d'un jutjat de Madrid durant uns deu minuts, ha assegurat que no recorda haver-se reunit amb el fons d'inversió DIS, que tenia el 40% dels drets de l'astre brasiler. Sí que ha admès que DIS va enviar una carta al Madrid alertant-los d'aquests drets que tenia sobre Neymar per si el volien fitxar. El Madrid no va contestar la carta «perquè no tenia res a dir» i ha assegurat que el club madrileny sempre ha fet ofertes transparents i documentades.
Negociacions Barça-Santos-Neymar
Abans de Florentino ha declarat l'exdirector esportiu del futbol del Barça Raül Sanllehí, que ha declarat, com aquest dilluns va fer Andoni Zubizarreta, que el club blaugrana no tenia cap problema perquè Neymar fitxés el 2014, però les circumstàncies ho van fer avançar un any. Així, ha explicat que la progressió del davanter va ser més ràpida del previst i que el seu preu s'incrementava de pressa. A més, un altre davanter del Barça, David Villa, es va lesionar, i la temporada anterior no havia anat gaire bé per als blaugranes.
L'estiu del 2011 el Barça va intentar fitxar-lo per 45 milions més 10 en variables, ha explicat. El Santos ho va acceptar un divendres, però el dilluns següent la junta directiva brasilera es va fer enrere en rebre una oferta 5 milions superior de part del Madrid. El Barça es va apartar momentàniament, però al novembre, quan els Neymar van aconseguir una carta del club dient que podrien fitxar per qualsevol club europeu el 2014 el Barça va tornar a intentar-ho.
El director esportiu ha explicat que els 40 milions d'euros pactats el 2011 com a clàusula de penalització no suposaven una gran barrera pels grans clubs europeus, però ho consideraven un «compromís mutu». «40 milions no eren una barrera pel segon millor jugador del món, ens van acabar pagant 6 cops més», ha relatat. Sobre el preu pactat amb el Santos, 17,1 milions d'euros, Sanllehí ha dit que el Barça no volia pagar més de 10 milions d'euros, perquè a Neymar només li quedava un any de contracte, però el club brasiler en demanava 25. Finalment, van arribar a un acord per una xifra intermèdia. Sanllehí ha dit que ell desconeixia l'acord entre el Santos i DIS, i per això no els interessava on anirien a parar els diners que el Barça va pagar al club brasiler.
Sobre els contractes de seguiment de juvenils del Santos per part del Barça, Sanllehí ha explicat que eren tractes habituals entre clubs europeus i sud-americans, com el que el mateix Barça tenia amb el Boca Juniors de Buenos Aires. En tot cas, ha assegurat que aquests contractes no tenien res a veure amb el fitxatge de Neymar. «Era un acord estratègic, hauria vingut Neymar o no, ens hauria interessat l'acord», ha dit. De fet, quan se signa l'acord pels tres juvenils, el pacte per Neymar ja estava signat. Per tant, segons ell, el Barça no estava forçat a signar aquest segon contracte.
L'exdirector esportiu ha explicat que el Barça volia el dret de tempteig sobre tots els jugadors joves del Santos, però el club brasiler només en volia vendre un. Finalment, van pactar-ne tres, que havia proposat l'scouter blaugrana André Cury. Justament quan uns anys després el Santos va vendre un d'aquests jugadors a l'Inter de Milà i no ho va comunicar al Barça, el club blaugrana va denunciar-ho al TAS, el tribunal de l'esport, i aquest va sancionar el Santos.
Sanllehí ha dit que Josep Maria Bartomeu, aleshores vicepresident primer del club, no va participar en les negociacions i que Sandro Rosell coneixia els paràmetres generals de les negociacions, però no va participar directament en els tractes. Sanllehí ha admès que ell coordinava les negociacions entre Barcelona i Brasil i que normalment parlava amb el pare de Neymar.
L'últim a declarar aquest dimarts al matí ha estat el director general del Barça entre el 2010 i 2015, Antoni Rossich. Des del Panamà i per videoconferència ha explicat més o menys el mateix que Sanllehí. Ell mateix no estava a les reunions i negociacions, però les supervisava constantment. Quan es va formalitzar el primer acord el novembre del 2011 va ser després que els serveis jurídics del Barça avalessin la legalitat de la carta del Santos que autoritzava els Neymar a fitxar per qualsevol club el 2014. Aquest contracte es va intentar que fos «confidencial» i per això tampoc es va passar al Santos. «Es volia protegir el jugador», ha explicat, tot recordant que al cap de poc els dos clubs s'enfrontarien al mundialet de clubs. També ha explicat que el fitxatge final el va aprovar el president d'aleshores, Sandro Rosell, i el va comunicar a la junta directiva.
Sobre els contractes pels juvenils del Santos, Rossich ha explicat que es van poder aconseguir gràcies a la relació de confiança entre els dos clubs durant els diversos anys que van durar les negociacions per Neymar, tot i que ha desvinculat totalment els dos tractes. Sí que ha admès que un dels tres contractes va ser un «error», ja que van pagar molts diners per un juvenil a qui li quedava menys d'un any de contracte amb el Santos.
El primer a declarar a la tarda ha estat el vicepresident econòmic del Barça entre el 2010 i 2015, Javier Faus. Com els seus col·legues del club, Faus ha explicat que ell no tenia funcions executives, sinó que només marcava els límits totals de despeses en fitxatges i salaris, sense entrar en cada cas concret. Ell no va participar en les negociacions pel fitxatge del davanter brasiler, però sí que el fet d'avançar la seva arribada del 2014 al 2013 va alterar els equilibris econòmics previstos al club.
Sí que va intervenir directament en el préstec o avançament de 10 milions d'euros el 2011 als Neymar per fer que el Barça tingués prioritat en el fitxatge del jugador. En tot cas, sí que el contracte va ser conegut per la junta directiva del club blaugrana, però el va autoritzar directament el president d'aleshores, Sandro Rosell, que va demanar als seus companys de junta que mantinguessin la confidencialitat per treure pressió al jugador i preservar el secret perquè els dos clubs s'enfrontaven al cap de poc al mundialet de clubs.
En tot cas, ha dit que aquest tipus de contractes per intentar-se garantir un fitxatge al cap d'un temps són habituals en el món del futbol. Ha posat d'exemple el cas del fitxatge del portuguès Luis Figo del Barça cap al Reial Madrid. Així i tot, ha admès que aquest contracte no garantia 100% el fitxatge: «Els jugadors juguen on volen».
Posteriorment, una auditoria va determinar que els 10 milions d'euros suposadament de préstec als Neymar era en realitat una anticipació d'immobilitzat material. Faus ha explicat que el Barça no volia ocultar-ho i ho va publicar a la seva memòria econòmica anual. De fet, ha explicat que el club no tenia cap dubte sobre la legalitat del contracte i del fitxatge i ha recordat que en les últimes dècades s'han signat més de 1.000 contractes i no hi ha hagut cap problema.
Sobre els contractes per tenir preferència en el fitxatge de tres juvenils, Faus ha explicat que és molt habitual entre els clubs europeus, i que alguns casos surten bé i altres són fracassos. Tot i que els primers a declarar després de Sanllehí havien de ser els Neymar, a qui el magistrat va deixar marxar aquest dilluns abans d'hora perquè el futbolista pogués descansar, el jugador no s'ha presentat a l'Audiència fins més d'una hora i mitja després que comencés la sessió. Després de declarar, el futbolista i la seva mare han abandonat l'Audiència i ja no hi tornaran. Només es tornaran a connectar l'últim dia a través de videoconferència per si volen fer ús de l'últim torn de paraula.
Cury i Odilio Rodrigues sostenen la versió del Barça
Després de la declaració de Faus, ha estat el torn de l''scouter' del Barça, Andre Cury, que va ser qui va parlar a Sandro Rosell per primera vegada de Neymar el 2010, quan el jugador començava a despuntar al Santos.
L''scouter' ha explicat que el preu de 17 milions d'euros que es va pagar al Santos en concepte de traspàs era un preu ajustat al mercat si es té en compte que el contracte es va signar el 2013 i al cap d'un any el jugador acabava la seva vinculació i podia sortir gratis. «La posició del Santos era dèbil», ha dit. L'agent brasiler, de fet, ha detallat que el Barça va fer una primera proposta al Santos de 10 milions d'euros i que a través de la negociació es va arribar als 17.
Cury també ha parlat sobre un dels contractes que la fiscalia sospita que és simulat: el del partit amistós que havien de jugar al Brasil el Barça i el Santos. El partit no es va jugar mai i els 4,5 milions d'euros que el Barça es va comprometre a pagar si no es disputava l'encontre tampoc es van abonar. No obstant això, Cury ha detallat que la indemnització només s'havia de pagar si es fixava una data, i el Barça finalment no hi acudia, però la data mai es va fixar, segons Cury, perquè no es va trobar un dia que anés bé als dos clubs.
Qui ha tancat la sessió ha estat l'exvicepresident del Santos quan es va produir el fitxatge, Odilio Rodrigues, per qui la fiscalia demana tres anys de presó per un delicte d'estafa. L'eix principal de l'estratègia de Rodrigues ha estat afirmar que tots els contractes que son objecte del judici no els va firmar ell sinó Luis Alvaro de Oliveira, que era el president aleshores. El 2014, quan es va materialitzar l'arribada de l'astre brasiler al Camp Nou, Rodrigues ja era el president perquè de Oliveira patia un càncer, però la seva signatura no va figurar a cap contracte.
Odilio Rodrigues també ha defensat la legitimitat dels contractes annexos al fitxatge de Neymar i que l'acusació considera que es van fer servir per ocultar una part del pagament del traspàs del jugador.
Un d'aquests acords establia que el Barça obtindria un dret de tempteig sobre tres jugadors del Santos a canvi d'un pagament de 7,9 milions d'euros per part del club blaugrana. Aquest contracte també establia una cooperació en matèria de futbol base, i Rodrigues ha explicat que tres entrenadors del Santos van viatjar a unes sessions que el Barça va organitzar a la Masia sobre la gestió de categories inferiors.
