Confessi. Ha estat gaire llarga la nit? 

Bé, una mica sí. Si no celebrem que ens hem classificat per l’Eurolliga, què celebrarem? Tampoc tant, que tornem a tenir partit dissabte. Això sí, m’he despertat ben contenta i encara amb el record ben fresc de Fontajau, les companyes i la victòria.

El que es va viure ahir podria ser la millor definició de «nit màgica». N’havia viscut mai cap?

Mai. Veritablement, a l’estiu quan vaig fitxar, en la presentació i les primeres entrevistes sempre deia que volia viure una nit màgica. Espero que sigui tot just la primera de moltes.

Si la faig triar entre la remuntada o el títol de la Supercopa, amb què es queda?

Uff! Amb l’Eurolliga, perquè ho vaig viure a casa, però guanyar la Supercopa també va ser molt bonic. No puc pas queixar-me de ben res, la veritat. 

Hi havia algun dubte a la pretemporada, però ha estat començar la temporada i tot està sortint rodó. 

Exacte. Ha estat un arribar i moldre, gairebé. Vaig decidir venir a Girona per viure noves experiències i de moment s’està complint tot. Ja tenim un títol i podré jugar l’Eurolliga, que era el somni que tenia des de ben petita. 

Això li volia dir. Ara en vindran més de nits com la d'ahir. Grans partits contra els millors rivals d’Europa. 

Sí. Hem aconseguit dur l’Uni entre les millors del continent. 

Quina va ser la clau de la remuntada?

Vejam, l’últim quart del partit d’anada va ser vital per poder creure-hi. Ahir, sabíem que era difícil. Vam lluitar molt i vèiem que no ens n’acabàvem d’anar en el marcador. Ho fèiem bé, però en atac ens costava agafar distàncies. Quan ens vam escapar sí que elles ja van veure que se’ls escapava de les mans i ens ho endúiem nosaltres. La clau va ser la defensa, perquè les vam deixar en 43 punts. 

Les cares de les rivals al darrer quart reflectien una sensació d’angoixa persistent, de veure com se’ls esfumava quelcom que tenien quasi al sac.

No m’hi vaig fixar gaire, la veritat. Entenc que estiguessin desbordades al final. Jugar a Fontajau no és fàcil i menys de la manera com estàvem nosaltres. Va ser un partit molt dur, de molt de contacte. Vam anar al fang i no ens vam empetitir. Sabíem què ens esperava i vam resistir.

Des que van tornar de França, va tenir sempre clar que la remuntada era possible o hi va haver algun moment de pensar «ai que no ens en sortirem...»?

Tenia clar que es podia fer. Això sí, no esperava que fossin tants punts com 23. De 14 o 16, més ajustat, potser sí. Al final ens vam animar i va arribar la bogeria final. L’equip té moltíssim potencial i, si en els moments en què ho hem hagut de demostrar i competir, ho hem fet. Ique quedi clar que ho continuarem fent. 

Amb quin moment es queda de la gran remuntada?

Doncs, potser quan els àrbitres xiulen el final del partit i ens abracem totes les companyes amb Fontajau dret aplaudint i l’speaker cridant: «som d’Eurolliga!».

Ser a l’Eurolliga, pel club, també ha de suposar un impuls, una confirmació i, fins i tot, un respir econòmic. 

Segurament. Jugar a Europa i passejar el nom del club i de la ciutat arreu del continent és quelcom que tots els clubs volen. Segur que els patrocinadors tindran en compte que jugarem l’Eurolliga, la màxima competició europea.