A Malàisia, aquest cap de setmana, s’esperen garrotades. Francesco Bagnaia i Fabio Quartararo apuren el calendari tot buscant ser el millor pilot de MotoGP d’aquest any. A la penúltima prova hi aterra l’italià i la seva Ducati amb avantatge a la classificació general (233 punts) respecte la Yamaha del francès (219). Però tot està encara obert i les possibilitats es multipliquen. S’ho mira des d’un segon pla Maverick Viñales. La cosa no va amb ell. A l’empordanès és clar que li agradaria lluitar pel campionat. Mai l’ha guanyat, a la màxima cilindrada, tot i que un parell de vegades no hi ha estat massa lluny. Ara, la realitat parla un idioma diferent. És una altra història. Amb la seva Aprilia viu moments de tota mena. Dies de llum, d’altres més foscos. Una irregularitat que l’acompanya aquestes últimes temporades. A Sepang s’hi presenta amb d’altres objectius. Una nova oportunitat, i ja només li queden dues, per intentar guanyar alguna cursa. No n’ha aconseguit cap en tot aquest 2022. Una situació estranya, per més que Viñales no estigui ara entre els corredors favorits a tot. Des del 2015, que no viu un any en blanc en la categoria reina i ara va camí, si no redreça el rumb a Malàisia (diumenge) o a València (6 de novembre), de repetir-ho.
Ve de fer una «mala cursa» a Austràlia, uns quants dies enrere. I això el molesta, però alhora el motiva. Recorda que les sensacions a Sepang, quan li ha tocat fer provatures, han sigut «bones». Un punt de partida positiu. Parla d’un «campionat dur» i d’uns pilots, tots plegats, que arriben «cansats» a aquestes darreres proves. Ell també, per descomptat, però l’ambició de reivindicar-se hi és ben present. Per l’equip i sobretot per ell mateix. És el seu setè any competint a MotoGP i només un cop, la temporada de la seva estrena, es va quedar sense ni una sola victòria. No té ganes de repetir-ho, tot i que fàcil no ho serà ni de bon tros. Aquest 2022 ha tingut de tot. Dies per oblidar i també bones actuacions. Tres vegades ha sigut de pujar al podi. Cap d’elles, això sí, al capdamunt. El més de juny era tercer als Països Baixos, la mateixa posició amb la qual va tancar el Gran Premi de San Marino del passat mes de setembre. Una mica millor li van anar les coses al circuit de Silverstone, a l’agost, quan va ser segon. El resultat més positiu, fins ara, del curs. A la categoria reina ha pujat al podi en 31 ocasions.
En van ser fins a 40 entre el 2011 i 2014, quan competia algun esglaó per sota de MotoGP. Els seus inicis, els primers anys. Els més espectacular, amb un títol Mundial a la butxaca. El que aconseguia el 2013 a Moto3. Ha plogut molt des de llavors i el 2015 feia el salt al capdamunt de la piràmida, per lluitar contra els millors. No ha desentonat mai i ha tingut anys de bonança. Entre el 2016 i el 2019 sempre va ser tercer o quart del món. Però mai ha arribat més enllà. Amb el 2020, el pas enrere. Sisena posició, abans de ser desè el 2021 en un any marcat per les desavinences amb Yamaha i el canvi d’escuderia a la meitat del calendari. El canvi a Aprilia no l’ha fet més competitiu ni l’ha dut a lluitar per tot, però li ha tret de sobre més d’un maldecap.
Aquest 2022, Viñales ha aconseguit tres podis: una tercera posició a San Marino i Països Baixos, i el segon lloc a Silverstone
Això sí, guanyar alguna cursa ja li comença a quedar una mica enrere. De la darrera victòria ja en fa més d’un any i mig. Va ser en la primera prova del 2021, a Qatar, al circuit de Losail. En aquella ocasió, un 28 de març, va completar el recorregut per davant de tothom, superant a la línia d’arribada a Johann Zarco i Francesco Bagnaia, que van ser segon i tercer, respectivament, i l’acompanyarien al podi. Des de llavors, els mesos s’han anat encadenant i no ha tornat a col·leccionar cap més victòria. En duu 9 a MotoGP en els set anys que fa que hi corre. Si la desena arriba aviat, podrà dir que tanca la temporada amb una nova alegria. Si no, li tocarà esperar al 2023. Un bon moment per comprovar si torna a ser d’allò més competitiu o si, per contra, continua navegant sense un rumb fix, amb dies bons i d’altres més aviat foscos. Cap a on bufarà el vent aquest cap de setmana?
De moment, sisè
Amb un temps inestable, irregular. Així ha començat el Gran Premi de Malàisia. Dues sessions d’entrenaments lliures celebrades avui i un sisè lloc per a Maverick Viñales en la segona. La millor volta, amb un temps de 2:09.353. Aquatre segons del primer registre, en propietat del sorprenent Cal Crutchlow. Bagnaia i Àlex Márquez van ser segon i tercer, respectivament. Els seguien Miller i Zarco, abans de la moto de l’empordanès. Demà, la classificació. I diumenge, torn per a la cursa.
