Es compten els partits per victòries. Són 12 punts de 12 possibles. Trajectòria immaculada. Nou gols a favor i només un en contra. Líder en solitari, ara mateix col·locat en posicions d’ascens a Tercera RFEF. L’Escala ha començat el curs embalat. Va com un coet. Però la temporada és llarga i Arnau Sala, que de futbol en sap un niu, és el més ràpid que aixeca la mà per demanar calma. L’entrenador, amb experiència sobrada a les banquetes, no vol cap mena d’eufòria. Ho diu a qui sigui necessari. És el missatge que ha calat en un vestidor que té com a consigna el treball constant, el dia a dia, el partit a partit. Ara bé, Sala per descomptat que està orgullós de veure com li van les coses. A ell, per la feina feta, i sobretot a l’equip. Feia temps que barrinava tornar a asseure’s a una banqueta i el club empordanès li va donar una oportunitat que està intentant aprofitar al màxim. Els resultats són positius. Les sensacions, també. I això, que d’obstacles se n’han de superar un bon grapat. A rivals d’entitat i una categoria dura i igualada, se li ha de sumar jugar durant un parell de mesos, pel cap baix, en un altre estadi. De moment, però, tot rutlla, esperant que la dinàmica s’allargui el màxim possible.
Primer, les paraules positives. «Les sensacions són prou bones. Els jugadors competeixen molt bé i fan tot el que els diem. Hi confien cegament». Després, Sala hi afegeix el que creu que hi ha d’afegir. Per rebaixar l’eufòria, sempre benvinguda però alhora perillosa. «Era complicat pensar que guanyaríem els quatre primers partits, perquè el nostre calendari, d’entrada, era difícil, i perquè aquesta categoria és molt anivellada. Però el futbol té aquestes coses i ho hem aconseguit. Ara bé, això no durarà per sempre. Tothom ha de saber que mantenir aquest ritme és impossible. Arribaran els mals moments. Llavors ens tocarà estar tranquils i encarar-ho com toca». Avisat queda tothom. Això sí, no amaga que està «content perquè la gent està satisfeta» i desitja que la inèrcia «tant de bo duri molt de temps». La primera oportunitat per intentar-ho, aquest diumenge al camp del Banyoles.
Amb un escenari així, què toca fer? Creure que l’ascens és possible? Mirar cap a baix i lligar la permanència? «Són punts que ja tenim i no ens els prendrà ningú, però s’ha de tenir en compte que hem guanyat en camps complicats, el que vol dir que podem competir arreu. No vull ser un aixafaguitarres, perquè encara falta molt i de problemes en tindrem, però hem de mirar de quedar entre els cinc primers i no perdre la categoria». La creació de la Superlliga, una nova divisió que se situarà a cavall entre la Tercera RFEF i la Primera Catalana, obliga a filar molt prim. Sala hi diu la seva. «Puc pensar que la Federació fa el millor possible per a tots, però em sembla molt injust que puguis quedar a mitja taula i acabar baixant».
Això ja arribarà. De moment, pas a pas. Superant obstacles. Com per exemple, jugar al camp del Vilamalla perquè al Municipal s’hi estan fent millores, canviant la gespa i d’altres retocs. «Ens afecta perquè tots els partits, per dir-ho d’alguna manera, els hem disputat sent els visitants. I a l’hora d’entrenar, només podem utilitzar mig camp, el que dificulta encara més la feina». Hi veu encara més «mèrit» perquè «hem fitxat a molta gent nova, ja que l’equip ha perdut bona part de la plantilla de l’any passat». Ingredients que cuinaven, a priori, un inici difícil, farcit d’adversitats. L’Escala de moment les ha superat i amb nota. Ara cal veure fins quan aguantarà el ritme.
