L’aturada de l’ACB per les finestres de la FIBA ha arribat en un moment dolç per al Bàsquet Girona, que va donar una gran imatge al Palau Blaugrana malgrat acabar sucumbint i va demostrar que és capaç de plantar cara als equips més grans d’Europa -com ja va fer davant el Reial Madrid. La metamorfosi gironina de les últimes tres jornades no s’entendria sense la serenor i veterania d’Aíto García Reneses a la banqueta i l’aportació d’algunes de les seves peces clau.
Els de Fontajau tenen quatre jugadors amb més de 10 crèdits de valoració. D’aquests, n’hi ha un que sobresurt i centra totes les mirades, no només per les seves xifres sinó per l’ascendència que té sobre l’equip.
Es tracta, és clar, de Marc Gasol. Líder i espiritual i gestor en el seu retorn i del Bàsquet Girona a l’elit del bàsquet espanyol, als seus 37 anys continua demostrant perquè és un dels millors jugadors de bàsquet català de la història i que encara li queda molt bàsquet per fer gaudir als aficionats gironins.
Després de les primeres set jornades, el petit dels Gasol ja es perfila com un dels candidats al premi de l’ MVP. Ho seria, de fet, si la temporada acabes avui, amb els seus 21 crèdits de valoració. No és una xifra extraordinària per un MVP si fem una ullada als guardonats de les últimes temporades, però sí tenint en compte que no destaca especialment en la faceta anotadora.
El president del club només està necessitant 14 punts per situar-se al capdavant del rànquing de valoració perquè també està fent grans números en altres aspectes del joc. Així, és el setè jugador de la competició que més faltes rep i és el 22è jugador de la lliga que reparteix més assistències, amb 3,3 de mitjana.
En la majoria dels casos, aquesta última seria una posició poc significativa. Però en el seu cas ho és molt, perquè entre els jugadors que té al davant no n’hi ha cap que sigui interior, i gairebé tots ocupen la posició de base. La faceta que més s’ha de posar en valor del santboià és doncs, la visió de joc i la capacitat per entendre’s amb els seus companys en tot moment.
El líder en aquest aspecte del Bàsquet Girona, com es podia pressuposar a l’inici de curs, és Quino Colom, amb 4 assistències per enfrontament. A més a més, el base andorrà ha donat un pas endavant en l’aspecte anotador en els últims partits, assumint més llançaments amb encert i acompanyant en la producció ofensiva exterior a jugadors com Kameron Taylor, que va estar molt sol en els primers compromisos.
L’americà amb experiència a l’Eurolliga va desembarcar a Girona per ser la principal referència en atac de l’equip i fins ara està responent a les expectatives. La seva regularitat anotadora -només contra l’Obradoro va fer menys de 10 punts- i la capacitat per aportar en diversos aspectes són els principals atributs del de Maryland.
La quarta peça més important està sent Dusan Miletic, que forma una parella interior de luxe amb Marc Gasol. El serbi supera les dobles xifres en valoració i és a més el màxim rebotejador, superant el seu company de posició, amb 5,4 captures. I com Gasol, també es prodiga sovint des de més enllà de la línia de 6,75.
Incòmodes per als grans
Una de les notes més positives que poden extreure els gironins d’aquestes set primeres jornades és la capacitat de posar les coses difícils als dos grans candidats al títol, Barça i Madrid. Lluny d’atemorir-se davant l’inesgotable talent rival i sense rendir-se en els pitjors moments, els d’Aíto van tenir serioses opcions de victòria en els dos duels, especialment fa una setmana al Palau Blaugrana.
Davant una de les plantilles més potents del continent, el Bàsquet Girona es va saber adaptar al llistó físic durant la segona part i van deixar els de Jasikevicius en només 7 punts en l’últim període.
De fet, els gironins destaquen sobretot per la seva defensa, la vuitena millor de la lliga. En set partits han encaixat menys punts que equips com el Madrid i el Baskonia.
