Nan Oliveras ja sabia què se sentia en guanyar a terres guipuscoanes (el 2019 va vèncer en el triatló de Zarautz), però mai havia competit en els vint quilòmetres de la mítica Behobia-Sant Sebastià. Fos com fos, l’olotí va estrenar-s’hi de la millor manera possible: Amb victòria i, gairebé, amb rècord. El seu temps de 1:01.29 va deixar-lo a un minut i deu segons de la millor marca del circuit, aconseguida el 2016.

«Tenia moltes ganes de venir. És espectacular córrer aquí, amb tota la gent animant pateixes menys», afirmava Oliveras després d’imposar-se, i no cal pas que ho asseguri. El triatleta va creuar la línia de meta amb un somriure i xocant de mans amb els aficionats. Fort des del principi, l’olotí va dominar la situació formant sempre part del grup capdavanter i deixant enrere, de mica en mica, tots els seus rivals, fins a quedar-se en solitari.

A la sortida, però, no ho podia estar pas, de sol. Dels 30.000 corredors inscrits, 6.500 eren catalans, i és que ja fa anys que la Behobia és un clàssic pels nostres atletes. Al cap i a la fi, i més enllà de sintonies polítiques, l’oportunitat de passar un cap de setmana gaudint del paisatge i la gastronomia de Sant Sebastià és d’allò més cridanera, com també ho són els milers d’aficionats que sempre es bolquen per animar els participants, del primer a l’últim. «És com el dia de Reis», assegurava el director de la cursa. Pel que sembla, Nan Oliveras va estar-hi d’acord: «És un luxe, una cursa de deu, i segur que repetiré».