La derrota a Can Peixauet amb una remuntada de la FE Grama al gol inicial de Sergi Solans (2-1) va coure al Peralada, però diumenge passat també hi va haver un bon motiu de celebració. Marc Gelmà va tornar a sentir-se futbolista després de passar-se més d’un any en blanc, en total van ser 414 dies, per culpa d’una greu lesió al genoll esquerre que va obligar-lo a passar per quiròfan dues vegades. «Va ser molt especial perquè portava molt de temps esperant aquest moment», assegura. El migcampista de Santa Susanna va entrar al minut 70 de partit per substituir Dani Gómez: «Pensava que jugaria un pèl menys, però el míster em va preguntar com em trobava i vaig entrar abans. Estic content. Tenia por que el genoll tornés a fallar o no estigués al 100%, i va respondre molt bé. No vaig pensar-hi en cap moment, anant fort als duels u contra u i, fins i tot, guanyant-ne algun. Suposo que és per l’esperit de competició. Amb pilota no vaig estar del tot fi, tot i que sé que tinc marge de millora».
De ben segur que comptar amb la confiança de Miquel Àngel Muñoz i la resta del cos tècnic l’ajudarà a recuperar la confiança i la seva millor versió. «He d’anar agafant el ritme. Tant el club com el míster m’han fet confiança des del primer dia. El Peralada em va oferir la renovació de seguida que em vaig lesionar, és un detall que parla per si sol. Els estic molt agraït per tot el que han fet i fan per mi. Han sigut molt importants en el meu procés de recuperació. Des d’en Pep Genís (encarregat de material) fins al que se n’ocupa del bar, tothom ha tingut una mostra d’afecte cap a mi perquè em sentís part del grup», explica.
La temporada passada Gelmà tot just va poder disputar quatre partits. Fins ara, el seu últim partit havia sigut el passat 25 de setembre de 2021 al camp de l’Ascó (0-5) després de patir un trencament del lligament creuat del genoll esquerre en un entrenament, haver-se d’operar i recaure al juliol amb una segona operació. «Havia de tornar al setembre, però durant la pretemporada vaig notar el dolor a la part externa del genoll previ a trencar-me els creuats. Se’m paralitzava tot el genoll i era impossible fer cap tipus d’activitat. Mentalment, la segona cirurgia va ser un cop dur perquè em van tornar tots els fantasmes i temia que el genoll se’n ressentís. Però, al final, com diuen els meus pares les coses passen per alguna raó. Aquesta lesió també m’ha donat moltes coses positives, com controlar-me a mi mateix», diu. El més important de tot és, sens dubte, que «he aconseguit l’objectiu de tornar a jugar a futbol i gaudir-lo».
Amb la reaparició de Gelmà, el Peralada suma un efectiu més per afrontar el que resta de temporada. Ara per ara, els xampanyers estan en la lluita pel play-off. «M’he mig adaptat a ajudar des de fora i tinc ganes de fer-ho des de dins. L’equip té marge de millora. Som un grup més potent del que ens pensem, només ens ho hem de creure». Començant per ell mateix: «Intentaré aportar el meu granet de sorra per poder estar més a dalt».
