La temporada 2015-16 va ser de molts de canvis a l’Olot. En l’última jornada de lliga l’equip consumava a casa el descens a Tercera. Només els valia la victòria i una carambola de punts, però el conjunt garrotxí va caure derrotat davant l’Atlètic Llevant (1-2) i perdia la categoria. S’acabava així una etapa de tres anys a Segona B, el tercer esglaó del futbol estatal aleshores. Entrenava l’equip Santi Castillejo, que en els quatre mesos que va ocupar la banqueta olotina, de febrer a maig, no va poder redreçar el rumb.
El tècnic navarrès acabaria la seva vinculació amb el club perquè no va poder evitar l’abisme de Tercera. Al final d’aquella temporada també s’acomiadaria l’arquitecte de la plantilla dels darrers tres cursos, David Comamala. El figuerenc faria el salt al futbol professional amb el Nàstic i deixaria una vacant lliure a la secretària tècnica.
En una aposta ferma per incorporar jugadors de la demarcació de Girona, el club va designar Sergi Raset en el càrrec. Amb passat al Girona, Raset tenia un ampli domini de jugadors de la zona. Des de la seva arribada a terres volcàniques, el gironí ha tingut els seus alts i baixos, amb dos ascensos de categoria, però també un descens. En sis anys ha vist desfilar fins a vuit entrenadors, un fet que denota que l’estada ha tingut turbulències. La banqueta de l’Olot ha estat faltada de continuïtat, ja que només amb Raúl Garrido comandant la nau un preparador ha fet més d’una temporada a l’entitat.
Ramon Calderé va ser el primer inquilí per qui va optar Raset. Una aposta ferma i decidida que va culminar amb ascens i festa grossa. El #CalderemHistòria era un fet i l’equip tornava a Segona B. El tarragoní no va continuar i Martín Possé dirigiria l’Olot en el retorn a la categoria de bronze. Els resultats no van acompanyar i un triomf en només catorze jornades van ser una llosa massa gran que van significar la destitució. Arribaria Garrido i amb ell, l’estabilitat. El tècnic valencià va salvar l’equip del descens amb aquell inesborrable gol de Barnils a última hora al Municipal. Més de 100 partits van dirigir la dupla formada per Garrido i Kevin Martínez a la Garrotxa. Moments de molt bon joc i l’etern dubte sobre què hagués passat la temporada 19-20 si la Covid no hagués frenat en sec l’espectacular dinàmica dels olotins. La temporada posterior acabaria destituït en una decisió encara controvertida entre certs aficionats. Els resultats no eren bons i es va apostar per Gabri Garcia. No hi va haver reacció i l’exjugador de Barça i Ajax no arribaria a final de curs. Miquel Àngel Muñoz agafaria el relleu per fregar la proesa de la salvació en els últims partits. L’equip va acabar a Tercera, amb un descens doble per la remodelació de categories.
Com en el 2016, l’objectiu era pujar i Albert Carbó va agafar les regnes del projecte. El peraladenc va liderar durant moltes jornades la lliga, però en el primer petit sotrac, va ser destituït. Manix Mandiola ocuparia el lloc i assoliria l’anhelat ascens. El basc va ser acomiadat després de la derrota amb l’Atlètic Saguntí i Jonathan Risueño ha estat l’últim nom de la llista de Raset.
Vuit entrenadors en sis anys que han convertit el seient de la banqueta de l’Olot en un dels més calents i inestables de la demarcació. El temps dirà si Risueño és un damnificat més pels mals resultats o la pedra angular d’un projecte estable.
