Fontajau no acaba mai l’èpica de les nits europees i ahir l’Spar Girona es va imposar en un duel taquicàrdic al vigent campió de l’Eurolliga, el Sopron. I, per si no fos prou, ho va fer amb dues lesionades (Binta Drammeh i Laura Cornelius) i amb una rotació de vuit jugadores. Crystal Bradford no va disputar ni un minut per «decisió tècnica», segons Bernat Canut, i la realitat és que ja se li busca relleu perquè no ha complert les expectatives. Però això ara no toca. Toca èpica, màgia. Si les sensacions durant els darrers tres partits havien generat dubtes per les dues derrotes consecutives i la victòria a la pròrroga contra un assequible Gran Canària en el darrer duel de lliga, ahir les gironines van fer un cop sobre la taula remuntant al totpoderós equip hongarès en un partit que les locals havien arribat a perdre de 12 punts al primer quart i que es va resoldre en els darrers segons gràcies a la sang freda de Tolo des del tir lliure i a un tap providencial d’Etxarri. Les gironines agafen aire i són colíders del grup de l’Eurolliga, igualades amb Sopron, Avenida i Schio (3-1).
El triple inicial de Laia Flores va ser un miratge. Les vigents campiones de la competició van donar la volta a la cistella inicial de les catalanes amb un catàleg de tirs de totes les seves jugadores que va donar pas a un parcial de 0-8. Tolo i Magbegor, companyes de selecció a Austràlia, van brindar un bonic duel sota el cèrcol. Les de Bernat Canut van aguantar l’envestida visitant, però no van poder impedir que les hongareses es distanciessin a deu punts al tancament del primer quart (11-21).
Gardner i Araújo van reanimar a l’Spar Girona per rebaixar la barrera dels deu punts. Però la vella guàrdia sèrbia, formada per Brooks i Stankovic, va crear un mur de Berlín sota el cèrcol i Kunek va despertar des del perímetre per tornar a ampliar distàncies. Les jugadores de Bernat Canut van començar a afligir la falta de rotacions i semblava que el partit no es podia remuntar fins que el públic va aparèixer, com una sisena jugadora, i va empènyer a les locals fins a rebaixar la diferència de punts a tres (32-35). Després del descans, partit nou. Un 2+1 d’Araújo va empatar el duel (35-35).
Les de David Gaspar van prendre la iniciativa en el marcador, encara que el partit va guanyar intensitat defensiva i l’Spar Girona va suplir la falta d’encert exterior (2/9) amb el domini del rebot ofensiu. Tot plegat va permetre a les catalanes situar-se ben a prop de les seves rivals (44-45). Etxarri va aparèixer per col·locar la màxima diferència a favor de les locals (55-50) i la benjamina base, Faustine Parra, va incendiar Fontajau robant una pilota que va obligar David Gaspar a demanar temps mort. Amb l’Spar Girona per davant, les visitants van buscar retallar distàncies forçant personals i ho van aconseguir.
Tolo va tornar a posar a l’Spar per davant a un minut per al final de la trobada amb dos tirs lliures cardíacs i Kunek, amb sang freda, va tornar l’equitat en el marcador de la mateixa manera (60-60). L’australiana, altre cop des de la línia de personal, va posar a les locals per davant, Gardner va estirar el marcador (63-60) i un tap fet per Etxarri sentenciava el partit.
Victòria balsàmica per a les gironines que es col·loquen colíders del grup B, al costat del Perfumerías, el Famila Schio i el Sopron. Les de Bernat Canut, que en els dies que venen haurien de recuperar a Cornelius i Drammeh de les seves respectives lesions, tenen a l’horitzó dos partits de lliga a Fontajau abans de l’aturada FIBA per a la classificació de l’europeu. Caldrà veure què passa amb Bradford, però ara també toca pensar en el pròxim partit de lliga, aquest divendres contra Estudiantes (20 hores), a Fontajau, allà on la flama de l’Uni no s’apaga mai.
