Diari de Girona

Diari de Girona

Guillem Jou: "Vaig mirar de gaudir i deixar a la pista tota la ràbia acumulada que tenia

Guillem Jou celebra amb l'afició del Manresa la victòria de diumenge contra el Baskonia Baxi Manresa

Que només entrar a la pista, Guillem Jou (Llagostera, 1997) robés la pilota a Henry i forcés un 2+1 era un senyal que tot havia d’anar bé. Un missatge que tot l’esforç durant els onze mesos de recuperació de la greu lesió al tendó d’Aquil·les havia quedat enrere i que era l’hora de tornar a somriure, competir i, sobretot, gaudir. I a fe que ho va fer. Van ser només sis minuts i mig mal comptats, però en van ser prou perquè el públic del Baxi Manresa comprovés que Jou, el capità, ha tornat i alhora perquè ell mateix tornés a sentir les sensacions de trepitjar el parquet i competir al màxim nivell. Per a la seva millor versió encara falta, però tornar. N’està convençut.  

Com ha dormit? Es deu haver despertat amb un somriure d’orella a orella.

Sempre em costa adormir-me després dels partits. Me’n vaig anar a dormir ben content per tornar a jugar i per la victòria i m’he llevat tranquil·lament pensant en l’entrenament de la tarda, que demà (per avui) tenim partit de Champions contra el Benfica.

Ha rebut gaires missatges d’enhorabona per la reaparició?

Sí, un piló. Sobretot d’excompanys del Manresa que veus que pensen en tu i t’aprecien. Això et fa especial com a persona perquè veus que estàs implicat en la vida d’altres. 

Va ser un dels dies més feliços de la seva carrera?

No sé si més feliç, però sí més esperat. Era un dia que tenia moltes ganes que arribés. Sé que no estic en bona forma i em falta ritme de competició i moltes cames. L’objectiu era ajudar amb els minuts que fossin i sense pressió. Vaig intentar gaudir, jugar a bàsquet i deixar tota la ràbia acumulada a la pista.

La celebració de la primera jugada, un robatori a Henry i 2+1 demostren les ganes que tenia de tornar.

Va ser una mica tot plegat. L’any passat l’equip havia connectat molt bé amb l’afició i enguany ens costava. Aquella jugada va ser perfecta per a l’equip i també per a mi. La victòria ens va anar d’allò més bé.

I més contra tot un Baskonia. 

Són partits d’aquells que ajuden moralment. Veníem d’una mala ratxa, de molts canvis, lesions i tot feia que es veiés el futur complicat. Vèncer un rival d’Eurolliga i un dels més en forma com el Baskonia va ser ideal. Guanyar-los amb l’ambient que hi havia és important per a l’afició i nosaltres, per creure’ns que podem anar amunt. 

Jou celebra, eufòric, el 2+1 de la seva primera jugada Baxi Manresa

La data de l’11 de desembre i el partit contra el Gran Canària de l’any passat no l’oblidarà. 

Són dates que queden al cap, difícils d’esborrar. Tot i això, són aprenentatges. Han estat moments molt durs i de vegades i, ara també, penso que no en trauré res de bo. Ara bé, més endavant potser ho analitzaré i veuré que n’he tret quelcom, que ha estat un aprenentatge encara que ara pugui semblar mentida. 

Durant la recuperació, ha tingut moments de dir «no puc més» i ganes d’engegar-ho tot a pastar fang?

Sí. A l’estiu ja m’entrenava amb normalitat i em sentia bé. Llavors abans de començar la temporada vaig tenir una petita recaiguda. Va ser frustrant després de tants dies entrenant-me i tenint la reaparició a tocar. Aquell moment va ser un cop força dur. El segon més fort després de la lesió al desembre. 

Ara que ja està recuperat, t’he marcat en vermell els partits contra el Bàsquet Girona?

I tant! Els meus pares eren socis del Valvi i jo quan era petit, del Casademont i de l’Akasvayu. Serà especial i emotiu per mi, i més per enfrontar-me a en Marc Gasol, que és una llegenda. Amés a més, és un referent perquè ha recuperat la il·lusió pel bàsquet masculí a Girona quan tothom veia complicadíssim tornar a l’elit. 

Compartir l'article

stats