Diari de Girona

Diari de Girona

Carla Jou: Hi ha vida més enllà de Fontajau

Convençuda que li ha arribat el moment de fer un «canvi laboral», la gironina tanca una etapa de gairebé cinc anys treballant a l’Uni, club en el qual es va formar com a jugadora, i passar a formar part de l’equip ciclista amb seu a Girona Israel Premier Tech

Carla Jou s'abraça amb una jugadora de l'Uni David Subirana/Uni Girona

Poder decidir, al cap i a la fi, és un gran privilegi. Requereix, sobretot, maduresa i serenor. Just el que va necessitar Carla Jou per ordenar la seva vida. Jugar a bàsquet sempre li havia agradat. El que va néixer com un desig, la voluntat de fer allò que li agradava, va créixer fins al punt de poder-se convertir en alguna cosa més. Superada l’adolescència, el dilema. Dedicar-se a l’esport a ple rendiment i intentar triomfar, o aparcar-ho i apostar per d’altres fites? Amb 20 anys, no tothom està preparat per asseure’s, reflexionar i decantar-se per una de les alternatives conscient de les possibles conseqüències. «Feia tercer de carrera quan vaig decidir que no em volia dedicar a això al cent per cent». A partir de llavors, el bàsquet i l’esport en general sempre l’han acompanyat i ho faran, si manté el rumb que va escollir des d’aquell dia. Però des d’una altra perspectiva. Ara, tancant una etapa profitosa a l’Uni Girona on hi ha protagonitzat diversos papers, encara el futur amb ganes i molt d’optimisme. De moment, passarà una temporada a Sidney, al costat de la seva parella, que és d’allà. I després, quan torni, començarà a treballar a l’equip ciclista Israel Premier Tech, amb seu a Girona.   

El 19 de novembre, l’Uni publicava a les seves xarxes un missatge de comiat dirigit a Carla Jou. La gironina feia més de quatre anys que hi treballava. Una etapa que li ha servit d’aprenentatge i que es resumeix amb més bones paraules que no pas retrets. Però considerava que aquest és el millor moment per engegar un canvi laboral. Diumenge passat, després de veure en directe la victòria del BAXI Manresa, on hi juga el seu germà Guillem, va tornar cap a casa per acabar de fer la maleta. Aquests dies, ha visitat San Francisco i Hawaii, abans d’anar-se’n cap a Austràlia. En un primer moment, s’havia pactat treballar a distància i seguir en contacte amb l’Uni durant uns mesos. Finalment, serà durant aquest mes de desembre i al febrer arribarà el canvi. «Volia canviar de feina i amb les opcions que tinc al damunt de la taula tot m’ha encaixat. La meva parella i jo sempre hem tingut molt clar que volem viure a Girona, pel que així serà. Al febrer m’hi posaré amb l’equip Israel Premier Tech, fent feines molt similars a les que he dut a terme fins ara».

El bàsquet m'agradava, però mai vaig tenir clar si m'hi volia dedicar professionalment. Quan anava a la universitat, me n'adonava que tothom tenia una vida diferent a la meva. Era això el que volia?

Carla Jou - Exjugadora i extreballadora de l'Uni Girona

decoration

A l’Uni hi ha viscut una etapa «fantàstica» fent de team manager. «Coordinava tota la logística del primer equip. El dia a dia de les jugadores, la seva estada i també els viatges». Però el seu rol anava més enllà. «També he dut a terme tasques administratives i de comptabilitat, he controlat les estades dels equips visitants, mantenint el contacte també amb les federacions i la relació amb la FIFA». Jou té la carrera d’economia i s’ha especialitzat en màrqueting. És una apassionada de la gestió esportiva i quan des de Fontajau se li va proposar treballar als despatxos va veure que l’opció era molt llaminera. Precisament el club que l’ha vist créixer com a jugadora, perquè tot i que ja està retirada malgrat tenir només 28 anys, va arribar a debutar a Lliga Femenina. «He crescut aquí i vaig arribar a treballar en dinàmica del primer equip. M’agradava, però mai vaig tenir massa clar si m’hi volia dedicar professionalment. Vaig créixer i quan vaig anar a la universitat, me n’adonava que tothom tenia una vida diferent a la meva. Jo entrava, al matí i a la tarda, i jugava dos partits els caps de setmana. La gent se n’anava d’Erasmus, provava coses, sortia, es divertia». Fins que va arribar el dilema, la decisió. I Jou va triar. «Jo també me’n vaig anar a fora, em vaig passar dos anys vivint a Escòcia». Una experiència per madurar i per aprendre anglès, una llengua que domina perfectament.

Va deixar el bàsquet? Ni de bon tros. Formava part del GEiEG, quan encara existia l’acord de vinculació entre l’entitat grupista i el club de Fontajau. Una lesió va fer que veiés l’ascens a Lliga Femenina 2 des de la distància, però s’acabaria incorporant a la dinàmica d’equip. No era fàcil. «Em costava compaginar-ho tot plegat, va ser un any molt dur, perquè treballava i estudiava». Va considerar que fer esport en podia fer d’altres maneres, com anar en bicicleta, córrer o fer pàdel. I, un cop retirada, va centrar-se en la feina. En progressar i millorar, lluny de la pista, en l’àmbit laboral. L’Uni ha sigut el tret de sortida. Però l’etapa «fantàstica» s’ha acabat. Ara li tocarà encetar-ne una altra i comprovar si aquella decisió que va prendre un temps enrere, ha valgut o no la pena. 

Compartir l'article

stats