Falten dues setmanes perquè Marina Bassols (Blanes, 1999) faci 23 anys. Els celebrarà molt probablement de vacances, carregant les piles i mirant cap al futur immediat amb optimisme. Té motius de pes per somriure. Amb un cop d’ull enrere, el passat brilla. És a punt de tancar un 2022 de somni, la millor temporada de la seva carrera, encara curta i amb moltes aventures per afrontar. Ha engreixar el seu palmarès individual i ha escalat, pel cap baix, unes 150 posicions en el rànquing WTA. La progressió és meteòrica, tenint en compte els precedents, observant al detall la seva evolució. En pocs anys, des que s’hi va posar fins ara, ha pujat un miler de llocs i s’ha guanyat a pols a viure experiències d’una envergadura cada cop major. La cirereta del pastís, l’últim diumenge. Victòria a València, aconseguint el torneig de més pes fins ara en el seu currículum particular. El tercer trofeu dels últims mesos. La confirmació d’una jugadora que, fins i tot, ha tret el cap a l’equip nacional i que té entre cella i cella disputar el quadre final de l’Obert d’Austràlia, el primer grand slam d’un 2023 que és a tocar.
La suïssa Ylena In-Albon ha sigut la seva darrera víctima. Bassols la va escombrar en la final de l’Open Ciutat de València. 6-4 en un primer set més equilibrat, per passar a un incontestable 6-0 que deixava el partit vist per a sentència. Triomf per guanyar el torneig, repetint la sensació que, uns mesos enrere, assaboria a Madrid i just després a Palma del Río. En el primer, de categoria W60, superava Alexandra Eala mentre que era la francesa Jessika Ponchet a qui guanyaria poc després, en un campionat W25+H. Dues alegries gairebé consecutives per enfilar-se al lloc 222 del rànquing. Cinquanta més que la seva millor classificació del 2021, quan havia arribat a ser 272. El sostre ha anat pujant els darrers anys, i de quina manera. Perquè del 2018 al 2020, i durant un bon tram de l’any passat, no hi havia manera que es colés entre les 300 millors raquetes del planeta. L’eclosió ha arribat recentment.
A l’agost, va disputar la fase prèvia de l’Obert dels Estats Units. No va atrapar el quadre final, però ja va fer quelcom més que d’altres vegades. Hi va treure el cap. Tota una declaració d’intencions pel que ha de venir a partir d’ara. Ha viscut a l’alça aquesta tardor. Es va quedar a les portes de guanyar el títol a Caldas da Rainha, a Portugal; també va superar la ronda prèvia arribant a la fase final del W250 Jasmin Open Monastir, a Tunísia. A Madrid, quarts de final d’un torneig que guanyaria Aliona Bolsova. I a València, diumenge, tercer títol de l’any i vuitè en el seu palmarès individual. El de més envergadura i categoria fins ara.
Quina manera d'acabar. No m'ho hauria imaginat fa sis mesos. Estic contenta i satisfeta amb la meva evolució d'aquesta temporada
Suficient per tornar a escalar, una vegada més, i fer l’enèsim salt. Ara ja és la 121 del món. Mai havia arribat fins aquí. La segona millor tenista de la província, encapçalant aquesta classificació l’empordanesa Paula Badosa, ara mateix tretzena però qui uns mesos enrere havia sigut fins i tot segona. La palafrugellenca Bolsova és ara mateix la 140. «Quina manera d’acabar la temporada!», escrivia Bassols, natural de Blanes, en el seu compte d’Instagram. «Ha estat un any en el qual he passat d’estar gairebé la 400 del rànquing a acabar-lo entre les 120 millors del món i la sisena d’Espanya. No m’ho hauria imaginat fa sis mesos, i no pas per falta de feina. Estic contenta i satisfeta amb la meva evolució d’aquest any. Itambé pel treball dur de totes aquestes temporades, que han acabat donant els seus fruits amb el pas del temps», hi afegia. Ara, temps per desconnectar i començar a pensar en el 2023.
