Bàsquet Girona i el desencert: Un dèficit que provoca les primeres conseqüències

S’atrapa l’equador de la primera volta i el Bàsquet Girona s’ho continua mirant des de la part baixa de la classificació, tot esperant una oportunitat per revifar que no acaba d’arribar. Potser Aíto García Reneses tenia raó, quan deia divendres passat que la situació podria haver sigut una mica diferent (per tant, millor) si en comptes d’haver-se enfrontat ja a la majoria d’equips de la part alta, els primers rivals d’aquest tram de campionat s’haguessin trobat lluitant per altres objectius que no pas colar-se en les posicions capdavanteres de la taula. Qui sap, tot suposicions. Pot ser que això hagi influït en l’actual realitat de l’equip, tercer per la cua amb només dues victòries (contra Betis i UCAM) quan s’han celebrat nou jornades. Però de factors que expliquen aquest present n’hi ha uns quants més i aquests no admeten discussió. El desencert comença a provocar les primeres conseqüències. No es poden treure endavant els partits, es perden posicions i la motxilla comença a pesar. No és el gironí un conjunt que tingui la punteria massa afinada. És clar que té punts forts i fins ara ha ofert moments excel·lents, lluitant la majoria de partits. Però aquest esport, com d’altres, fila ben prim i que la pilota entri o no acaba sent determinant. A Fontajau, de moment, costa que així sigui.

Per encetar aquest capítol, una dada aclaparadora. El Bàsquet Girona ha anotat 662 punts després dels primers 9 partits. Això significa que la mitjana és de 73,6 per actuació. És a dir, la més baixa de tota l’ACB. Fins i tot els dos equips que ara mateix naveguen per sota a la classificació fan més punts. 74,2 per partit el cuer Betis i 83,2 el BAXI Manresa, penúltim. Un i altre, això sí, presenten uns números molt més pobres en defensa, el que explica que estiguin, ara mateix, més mal classificats. Al desencert si li afegeix la precipitació. Mala combinació. No és el d’Aíto un conjunt pacient, al que li agradi mastegar les jugades tot buscant la millor opció i el forat precís en la defensa. Els gironins corren, corren i corren. Van per feina. Això funciona, si els tiradors són de primer nivell, i si l’engranatge funciona a la perfecció. De moment, guspires de qualitat i poc més. L’exemple més clar és de fa pocs dies, a Vitòria. Es va intentar igualar el ritme vertiginós del Cazoo Baskonia i va quedar molt clara quina és la diferència entre un altre equip. Els locals transformaven triples a dojo i els llançaments de mitja distància entraven sense massa problemes. Tot el contrari del Bàsquet Girona, que es va fer un tip de tirar, des de fora sobretot, però va corroborar que no està encertat. No és que no es trobi entre els cinc millors conjunts en percentatges de tir, sinó que presenta alguns dels números més baixos en aquest aspecte. És el sisè pitjor de l’ACB pel que fa a l’encert des de més enllà de la línia de tres: 32,5%. I el quart pitjor de tot el campionat en els tirs de dos, amb un 47,2%. Una assignatura pendent, com és evident.

Problema coral? Errors individuals? Tot suma, però una dada és rellevant per il·lustrar aquest dèficit. Són vuit els jugadors (comptant Bursac, que ja no hi és però que ha engreixat també l’estadística jugant els primers partits del calendari) que anoten menys de 4 punts de mitjana. Una aportació molt pobra, pel que es depèn excessivament de peces determinades. Una d’elles és Marc Gasol, l’encara MVP de la Lliga. El pivot atrapa els 14,4 punts per actuació. El desè millor de l’ACB en aquest apartat. El divuitè és Kameron Taylor, apagat al Buesa Arena però capaç fins ara d’oferir una targeta de 13 punts per partit. Només hi ha dos jugadors del Bàsquet Girona entre els 50 millors tiradors de la competició. Fjellerup s’eleva fins als 9,4 punts, pels 8,3 de Quino Colom. Maquilla una mica aquesta estadística Èric Vila, amb 5,3. La resta, tots per sota dels 4 punts.

El desencert, un dels problemes cabdals. No l’únic, això sí. La precipitació i les ganes de córrer també porten a perdre pilotes massa sovint. Va passar a Vitòria i ha passat d’altres jornades. Els gironins, amb 15,11 pèrdues per partit, presenten el quart pitjor balanç. La llibreta d’Aíto treu fum. Ell, qui no fa altra cosa que demanar als seus que millorin cada dia. Feina n’hi ha per fer, com també temps per alçar el vol.

Subscriu-te per seguir llegint