Entrevista | SERGI SOLANS DAVANTER DEL CF PERALADA

«Intento marcar els màxims gols perquè el Girona es decideixi per mi»

El davanter lleidatà del club blanc-i-vermell aprofita la cessió al Peralada i està explotant com a golejador en la seva primera experiència a 3a Federació: ja ha marcat cinc dianes de moment

El davanter Sergi Solans, l'altre dia al Parc Central de Girona.

El davanter Sergi Solans, l'altre dia al Parc Central de Girona. / MARC MARTÍ

Tatiana Pérez

Tatiana Pérez

Deixar Corbins, un petit poble del Segrià, per intentar fer carrera al Girona va ser difícil per a Sergi Solans (2003), però alhora la millor decisió que podia prendre per descobrir-se com a futbolista. Les ganes de millorar cada dia no l’aturen. Per això, va apostar, aconsellat per Àlex Marsal, per anar cedit al Peralada i demostrar amb minuts el seu talent · El davanter lleidatà del club blanc-i-vermell aprofita la cessió al Peralada i està explotant com a golejador en la seva primera experiència a 3a Federació: ja ha marcat cinc dianes de moment.

Quan va fitxar pel Girona l’estiu de l’any 2019 era el primer cop que sortia fora de Lleida. Va ser gaire dur marxar de casa?

Quan et ve un club gran, sempre dius que sí. Era la primera vegada que m’arribava una oportunitat com aquesta i quan m’ho va dir el meu representant no vaig poder negar-m’hi. Ara bé, els primers mesos van ser molt durs sense tenir la família al costat. Mai havia marxat de casa, només per anar a Irlanda a estudiar, i recordo que començàvem la temporada aviat, al juliol. Venia per un somni que no sabia com aniria. Però no soc partidari de quedar-se amb l’espineta. Al Girona em van ensenyar a treure tota la meva energia amb el futbol. Abans potser ho feia estant de mal humor amb els meus pares, en canvi, ara sé expressar-me i deixar-ho tot al terreny de joc.

Va estar bé a la residència de Les Hortes?

Molt. Primer vaig parlar amb jugadors que ja hi eren i em van dir que era un lloc normal i corrent, humil i sense cap mena de luxe, però que tenia tot el necessari i imprescindible per poder estar perfecte. No em puc queixar de res durant tot el temps que vaig ser-hi.

Ara s’ha independitzat i comparteix pis amb companys del Peralada. Deu haver estat gran, el canvi.

(Riu). M’he hagut d’espavilar en tots els aspectes. Sobretot, a l’hora de cuinar.

A l’estiu van apostar amb el Girona per la cessió al Peralada. Àlex Marsal (exentrenador del juvenil A blanc-i-vermell) va ser clau en l’operació?

Sí. Vaig tenir molt bona relació amb ell l’any passat i quan vam acabar la temporada em va trucar per dir-me que se n’anava al Peralada, que confiava en mi i que volia que hi anés. Com que al Girona no tenien clar si pujaria al filial o què passaria amb mi, vam creure que la millor opció era sortir cedit.

Però tant el Peralada com el Girona B juguen a 3a Federació.

Va ser complicat perquè el Girona no ens deia res 100% segur. Primer havia de fer la pretemporada amb el filial i després valorarien, però jo el que volia era tenir minuts. Ho necessitava perquè la temporada passada no m’havia anat gaire bé perquè venia de superar una lesió. No sé si al Girona B m’hagués costat més per tot el que significa el Girona, amb més pressió, i vam creure que al Peralada se’m presentava un bonic repte.

Com va ser l’acollida al Peralada?

Molt bé, la veritat. Hi vaig anar amb una mica de por perquè tenim una plantilla molt àmplia, amb jugadors que tenen moltíssima experiència i que em treuen 10-15 anys, però tot han sigut facilitats perquè m’adapti de manera perfecta sense notar que soc el més petit de tots. El Peralada té un bon equip, és un club familiar i em porto molt bé amb tothom. No em puc queixar de res. Els entrenadors només fan que donar-me oportunitats i, per sort, les puc aprofitar. Tot són paraules bones.

Al Girona el pujaven del juvenil B a l’A, però potser no s’havia portat mai tanta diferència d’edat amb els companys.

L’experiència que poden tenir Alan Baró, Joan Tomàs, Lluís Micaló o Sergi Romero, per exemple, que són gent contrastada en el món del futbol, m’aporta molt per créixer com a futbolista. Recordo que diumenge passat quan vaig marcar a la Pobla, se’m va apropar Alan per dir-me i repetir-me: ‘Sobretot humilitat’. Són coses que se’t queden gravades i quan jugues hi penses.

S’imaginava que a l’equip els anirien tan bé les coses (els xampanyers són 3rs amb 21 punts)?

Vam començar amb dues victòries, però després ens vam deixar punts a camps complicats i també a casa. Ara estem molt bé i hem d’aprofitar aquesta ratxa.

El play-off és un objectiu real?

Sí. Jo hi crec. Tenim una plantilla amb jugadors molt bons, que saben de sobres què hem de fer en aquesta categoria. Si continuem com ara, podem fer una gran temporada. No ens posem sostre.

La ratxa que els ha impulsat a la classificació va començar precisament amb un triomf en el derbi a Riudarenes. Se li va fer estrany enfrontar-se a Lluc Matas, Óscar Ureña, Dawda Camara..?

Va ser el partit que més ganes tenia de jugar. Volia demostrar, a part, que em feia il·lusió trobar-me als meus companys portant una altra samarreta i lluitant per guanyar. Va ser un partit molt disputat.

Té gaire en compte que el Girona li està fent un seguiment? Té contracte fins al 2024.

Sí, però és normal perquè estic cedit i ho han de fer. Jo només em preocupo en ser millor cada dia. Ja veurem què passa la temporada vinent.

El curs passat va marcar 4 gols amb el juvenil A i aquest ja en porta 5. S’ha fixat alguna xifra?

No. Tracto de marcar els màxims gols possibles per ajudar l’equip com sigui i obrir-me les portes perquè després sigui el Girona qui es decideixi per mi. Si marco més de 10 gols seria una temporada perfecta i si en són menys tampoc passaria res.

Subscriu-te per seguir llegint