Dani Olmo De fer tocs a l'annex de Vilatenim a jugar el Mundial

L’extrem de la selecció espanyola i intocable per a Luis Enrique a Qatar no es perdia cap partit del seu pare Miquel, entrenador del Figueres (2005-06) i del Girona a finals del curs 2008-09

Dani Olmo, a l'esquerre, amb el seu pare Miquel i el seu germà Carlos, a l'annex de Vilatenim el 2006.

Dani Olmo, a l'esquerre, amb el seu pare Miquel i el seu germà Carlos, a l'annex de Vilatenim el 2006. / DdG

Marc Brugués

Marc Brugués

Corria l’estiu del 2005 i el Figueres vivia com podia a Segona B. Escanyat econòmicament en una categoria deficitària i amb un suport social que havia anat perdent pistonada arran de no assolir el retorn a Segona A, els propietaris del club, Miquel Alimentació, intentaven mantenir viva la flama com podien. Després de la sortida del director esportiu Tito Vilanova cap al Terrassa, el Figueres va confiar la banqueta a un tècnic jove que despuntava a Tercera, Miquel Olmo. El vallesà tenia el repte de fer rutllar una plantilla absolutament nova on només hi quedaven Quique Beltrán i el jove Òscar Ramírez del curs anterior. Va costar, lògicament, però Olmo i els seus homes van aconseguir l’èxit de la salvació a tres jornades pel final. El jove tècnic culminava un any difícil i el seu primer a la categoria de bronze. Enrere quedaven hores i hores de feina i centenars de quilòmetres amunt i avall amb el cotxe per pujar a entrenar des de Terrassa i tornar de negra nit. Els caps de setmana ho feia acompanyat de la família, que no es perdia cap partit del pare i era ben normal veure dos vailets rossos i escanyolits córrer perseguint una pilota per la gespa del camp annex de Vilatenim o al mateix estadi. Eren els seus fills Carlos i Dani. El gran, Carlos, juga al Kustosija Zagreb croat, mentre que el petit és un dels jugador més destacats de la selecció espanyola que disputa el Mundial a Qatar.  

Miquel Olmo, durant la seva etapa al Figueres (2005-06)

Miquel Olmo, durant la seva etapa al Figueres (2005-06) / Diari de Girona

El 2005, el petit dels Olmo, de només 7 anys, ja començava a tocar-la bé i no tenia gens de vergonya de fer passades amb els jugadors o de xutar penals al porter Flavio Frangella. «Quan entrenàvem els dissabtes al matí, jo els deixava entrar al camp al final i pilotejaven amb els jugadors. Quique, Álvaro Martínez, Pep Arau, Miguel Figueira, Rangel, Jose Ramírez, Tino i Manolo González...Amb molts. Recordo que fins i tot llançaven penals a Flavio Frangella», explica el pare. Ben segur que el porter Flavio o qualsevol dels jugadors s’imaginaria llavors que estaria fent tocs amb un mundialista i un dels jugadors, actualment al Leipzig, més destacats de la selecció espanyola. «En Dani sempre anava a darrere del seu germà. Els apassionava el futbol i quan podien saltaven al camp i, a córrer, xutar i saltar. El normal dels xicots de la seva edat», detalla Olmo. Després de l’etapa al Figueres, el tècnic va passar al Terrassa i al maig del 2008 va aterrar al Girona per ser l’ajudant de Javi Salamero. Amb l’equip salvat matemàticament, Olmo va fer de primer entrenador les tres darreres jornades. «Sempre duia una pilota a darrere el cotxe i quan podia venir en Dani (llavors ja jugava al planter del Barça) saltava a Montilivi o a l’annex a fer tocs», recorda.