L’Argentina declara l’estat de felicitat

Leo Messi alça la bandera de la felicitat de l’Argentina com ho porta fent fa mil partits, amb un xut suau amb l’interior de la seva bota esquerra el destí inexorable de lqual és la cantonada inferior de la porteria de l’adversari. I amb aquest tir arquejat, en perfecta paràbola, l’estadi Ahmad bin Ali mutava en La Bombonera, en El Monumental, com tots aquells camps de Qatar pels quals passa, i després conquesta, la marea albiceleste per aquest Mundial que, de moment només en l’aspecte passional, ja és més seu que de ningú més.

La víctima va ser una Austràlia que prou en va tenir d’arribar fins aquí i amb vendre la seva supervivència fins a, literalment, l’instant últim de l’execució. Abans ho van ser Mèxic i Polònia després del ganxo a la mandíbula propinat per l’Aràbia Saudita en l’estrena del torneig. «Ens va venir bé», insisteixen des del vestuari argentí i els fets els atorguen la raó, submergida la bicampiona en una dinàmica positiva de continu creixement, que haurà de posar a prova ara davant Països Baixos als quarts de final.

Mil vegades Messi, ha hagut d’esperar fins al seu cinquè Mundial per marcar per fi en un partit sense xarxa, una anormal llacuna que guixa del seu currículum cap al gran anhel d’igualar-se amb Maradona amb una Copa del Món entre les seves mans. Tres victòries li resten en l’horitzó per a aconseguir la seva última meta, amb l’avantatge que ara ho fa més abrigallat que mai.

Austràlia, cap sorpresa sobre aquest tema, es va establir en una estructura defensiva rígida, confiant que el pas dels minuts anés incrementant les seves opcions de donar la gran anellada. En aquestes estava el duel, avorrit i feixuc, quan Messi es va avenir a trencar-lo. A partir d’una falta lateral, va dibuixar una paret amb Mac Allister i després d’un lleu toc de Otamendi va recollir la pilota de nou el ‘10’ per a fer el que ja ha fet 787 vegades en la seva carrera.

El gol, passada la mitja hora, va oxigenar a l’Argentina, més lliure a partir de llavors. Sense permetre’s massa alegries ni frivolitats, però sí que governant la pilota amb major lleugeresa. Així ha estat després de cada gol que ha anat anotant en les tres últimes trobades, sempre un estímul positiu i mai un element de relaxació, confiats els jugadors de Scaloni que el vent bufa a favor seu.

Regal de Ryan

L’avanç dels minuts li va reforçar en aquesta convicció. A la vora de l’hora de joc, Ryan, el porter ‘aussie’, va rebre foc amic al peu i no va saber què fer amb la pilota. De Paul i Álvarez van fer olor la sang, van acudir a emprenyar-lo i al final el davanter del City va robar-li l’esfèrica per marcar en una porteria abandonada a la seva sort. Semblava tot fet, però un gol de rebot d’Austràlia va afegir una emoció injusta i innecessària que l’Argentina, gens encertada als minuts finals, no saber esquivar. La feina estava feta.