Messi desafia Van Gaal

Països Baixos i l’Argentina busquen les semifinals en el partit més destacat de la jornada (20h); Brasil i Croàcia també perseguiran idèntic objectiu (16h)

Leo Messi durant l’entrenament d‘ahir.

Leo Messi durant l’entrenament d‘ahir. / DYLAN MARTINEZ

Joan domènech@pastoret13

«Sense desmerèixer els altres equips, el veritable Mundial comença ara per a nosaltres. Argentina, com el Brasil, és un equip top, són països d’un calibre molt diferent». Després d’enfrontar-se amb l’Equador, el Senegal, Qatar i els Estats Units, els Països Baixos mesuren la seva capacitat per ser campions del món, que és l’aspiració de Louis van Gaal, davant d’un candidat amb idèntica pretensió. Una Argentina articulada al voltant de Lionel Messi, sense importar qui l’acompanyi.

Països Baixos es presenta davant el mateix rival que el va fer fora del Mundial-2014 del Brasil -no es va classificar per al de Rússia del 2018- i encara està invicte des d’aleshores en els dos períodes sota el comandament de Van Gaal. La selecció taronja no va perdre cap dels set partits (va caure davant de l’albiceleste per penals, 2-4) i suma els quatre de l’actual edició. És la ratxa més llarga de partits (11) mundialistes. L’Argentina, que es va presentar amb 36 partits sense perdre, va caure davant d’Aràbia a l’estrena. És la sisena vegada que s’enfronten en un Mundial.

Ha canviat poc l’estil de les seleccions transcorreguts vuit anys. Van Gaal explicava que va canviar els seus plantejaments en aquella època. «Vaig entrar a un Ajax molt ofensiu i al Barça vaig aprendre que no sempre es pot ser tan ofensiu», va confessar sobre l’evolució que ha protagonitzat. El que no ha canviat és que adopta un onze fix i amb prou feines el retoca. Set dels onze jugadors han estat sempre titulars.

Aquesta estabilitat dels Països Baixos és una virtut que li reconeix Lionel Scaloni. «Holanda és una selecció molt equilibrada; tots defensen i tots ataquen. Abans es pensava que només atacaven quatre jugadors, ara el futbol és una altra cosa», va afirmar el tècnic argentí.

Els penals planegen per sobre de les dues delegacions. Països Baixos té una obsessió històrica amb aquesta sort per les traumàtiques experiències que ha viscut. Abans de la del 2014 amb Argentina (2-4 va caure després del 0-0 dels 120 minuts), en va patir una de més bèstia a l’Eurocopa del 2000: en va desaprofitar dos durant el partit i tres més a la tanda davant una Itàlia que va acabar la semifinal amb nou jugadors. Frank Rijkaard era el seleccionador i va dimitir del càrrec.

Al Brasil, el meta sud-americà, Sergio Romero, havia estat deixeble de Van Gaal a l’AZ Alkmaar. El va fitxar de l’Avellaneda i després va voler portar-lo al Manchester, on ja havia acomiadat Ángel di María, qui va declarar que l’entrenador holandès havia estat el pitjor de la seva carrera quan van coincidir a Old Trafford el 2014. Països Baixos prepara els penals amb practiques gairebé diàries i amb «dades científiques» per adquirir un cert avantatge. Cosa que contraresta amb la informació que, alhora, busca qualsevol rival. Scaloni no vol pensar en aquest desenllaç tan agònic del partit.

El Països Baixos-Argentina serà el partit estrella de l’inici dels quarts de final. Abans, a les 16h, hauran buscat les semifinals Brasil i Croàcia en un duel més desigual. Els brasilers són favorits tot i tenir al davant els vigents subcampions. La canarinha no ha perdut mai amb els croats i buscarà ser per novena vegada a les semifinals d’un Mundial.

Subscriu-te per seguir llegint