Duel d'urgències a la Fonteta

De ben segur que abans de començar la temporada el Bàsquet Girona i el València no esperaven estar en la situació classificatòria actual després de les primeres 10 jornades. Amb objectius molt diferents, els dos conjunts tenien raons més o menys suficients per ser optimistes i imaginar-se un tram final d’any amb menys urgències.

Però la realitat a dia d’avui és que estan immersos en una dinàmica molt negativa que sinó trenquen ja els pot portar conseqüències fatals més endavant. El que és segur és que avui només un d’aquests dos equips dinarà més alleujat, mentre que l’altra s’allunyarà una mica més del seu objectiu. Tot i que la necessitat de sumar és compartida, les conseqüències de la derrota poden ser molt diferents pels dos conjunts. 

Pel Bàsquet Girona tot el que sigui donar una bona imatge i competir fins al final es podrà considerar una notícia positiva, ja que la diferència de talent amb la plantilla del València és evident. Amb el descens tant a prop, qualsevol victòria pot ser una gran injecció de moral pels d’Aíto i guanyar a la pista d’un equip d’Eurolliga sempre dóna un prestigi especial, però de res servirà si després no es referma batent als rivals directes per la permanència.

El de demà és un partit que, sense deixar de ser important pels gironins, pot considerar-se el menys dramàtic dels propers tres que disputaran. Perdre a la Fonteta no seria ni molt menys una catàstrofe si l’equip no es deixa arrossegar com a Vitòria, però convertiria encara en més decisius els duels contra el Saragossa i el Manresa abans d’acomiadar l’any, acompanyants del Girona en el quartet d’equips amb dos victòries.  

Avui, difícilment es podrà competir si no es milloren els percentatges de la línia de 3, el gran taló d’Aquil·les de la temporada del Bàsquet Girona. Entre les últimes tres ensopegades, els de Fontajau no arriben ni al 20% en triples (14/71), j sigui per males decisions generades per l’ansietat o simplement per poca punteria. 

La gestió dels finals a cara o creu també és un altre dels aspectes a millorar perquè l’equip guanyi confiança. Les derrotes contra Gran Canària i Breogán van deixar un regust molt amarg després de remar gran part del matx per arribar als últims segons en una situació favorable.

La nota positiva de la setmana passada va ser el gran partit de Roko Prkacin. El jove croat va ser una via d’anotació assequible pels gironins enmig del desconcert i d’un atac força caòtic en molts moments del partit. Com Prkacin, tampoc està sent suficient és Maxi Fjellerup. El talent individual de l’argentí és un salvavides en molts moments però també està negat des de més enllà del 6,75. Qui no estarà present és el seu compatriota, Patricio Garino, que encara arrossega problemes físics.

Perilla la classificació per la Copa del Rei a València

A davant, el Girona tindrà un València que arriba segurament encara amb més urgències, tant a nivell de joc com de resultats. Els de la capital del Túria, que enguany tornen a jugar la màxima competició europea, continuen sense trobar un mínim de regularitat després de temporades ja més aviat poc lluïdes, i han de guanyar gairebé tots els partits que queden de la primera volta de l’ACB per ser a la cita de la Copa del Rei de Badalona, competició que han jugat els últims deu anys.

Els valencians acumulen un balanç negatiu de 9 victòries i 13 derrotes entre Lliga Endesa i Eurolliga,i en competició domèstica només han guanyat un partit. Tot i que els números són molt negatius, tampoc es pot menystenir que han guanyat a la pista del vigent campió d’Europa, l’Anadolu Efes o en la del quart classificat, l’Olympiacos.

L’equip de la Fonteta, com ja és habitual els darrers cursos, viu una plaga de lesions que afecta especialment la posició de base. El tècnic, Àlex Mumbrú, no pot comptar amb Sam Van Rossom, Martin Hermansson i Chris Jones, que és el seu principal argument ofensiu. En el joc interior, la gran referència és el cubà Jasiel Rivero, i el veterà i gairebé jugador insígnia del club, Bojan Dubjlevic.