Un Bàsquet Girona sense ànima toca fons a València (104-69)

Com si es tractés d'una pel·lícula de terror en dues entregues, el Bàsquet Girona ha sumat una segona desfeta humiliant a domicili, després de la viscuda fa 15 dies a Vitòria. Els d'Aíto han tingut moments de bon bàsquet al segon quart i semblava que arribarien al descans amb opcions reals de competir el matx, però una segona part estrepitosa i amb una imatge difícilment justificable deixa l'equip en una situació límit, ja no tant a nivell classificatori perquè queden més de dos terços de temporada, sinó sobretot en l'aspecte anímic.

El Girona va saltar a la Fonteta sense complexos i va dominar els primers compassos gràcies a la parella jove formada per Hanzlík i Prkacin. En defensa, els gironins es tancaven a sota i el València pràcticament només anotava de 3. Ara era Figueras qui sumava en atac i els gironins aconseguien un esperançador 8 a 12, diferència que hagués pogut ser major si Taylor no hagués fallat un triple obert. A partir d’aquí, els valancians van començar a carburar en atac i amb un parcial de 14 a 2 en la segona meitat de quart s’escapava per 8 punts (22-14), un desavantatge que encara podria haver sigut més gran si els de la capital del Túria no haguessin perdonat en alguna situació clara en contraatac i des de la línia de tirs lliures. Els d’Aíto tenien problemes per aturar les transcions locals i en la parcel·la ofensiva arribaven els habituals problemes en el llançament exterior, amb tirs executats amb un excés d’ansietat.

El segon període va començar amb sensacions més positives pel Bàsquet Girona, que com en el primer quart posava una defensa zonal que feia dubtar el València, massa depenent de l’encert de 3 si no podia sumar en transició o contraatac. A més, el Girona trobava situacions clares per anotar i es posava a només 4 punts (24-20), gràcies als primers punts de Gasol des de la línia, reservat a la banqueta després de carregar-se molt ràpid amb dues faltes. Però un gran Rivero, que anotava amb comoditat tant a prop de cistella com des de més enllà del 6,75, obligava els d’Aíto a tornar a remar (33-24). I es van refer, gràcies a ujna cistella molt complicada de Taylor i un triple de Colom, unit al desencert valencià provocat per la defensa zonal plantejada pel tècnic madrileny del Bàsquet Girona (36-34). Era important consolidar aquesta tendència abans del descans, però uns quants errors absurds en atac donaven ales a un València que ara sí recuperava l’encert des del perímetre. Al descans, fregaven de nou el màxim avantatge (45-36).

El pas per vestidors no ha sentat gaire bé al Girona, que ha vist com un València amb més fluidesa ofensiva sumava amb comoditat, metre que els d’Aíto pagaven car les pèrdues de pilota. Jones i Puerto protagonitzaven un dolorós parcial de 9 a 2 per establir una diferència considerable (54-38). Els gironins intentaven mantenir-se en el partit amb accions puntuals de Taylor i Miletic, pèrò la tónica era de clar domini local i en els minuts següents els d’Àlex Mumbrú es van encarregar de dilapidar qualsevol mínima esperança gironina. Fjellerup errava en una mala selecció, i Prepelic travessava la pista com una exaltació per trobar a Ferrando obert en el triple, que no fallaria. Era una jugada qualsevol del matx però que exemplificava a la perfecció com va ser el tercer quart. Un Girona sense rumb en atac permetia al València executar transicions a plaer, que a més llançava amb molta confiança des del perímetre. Aíto demanava dos temps morts per mirar d’aturar d’alguna manera la sangría, però l’actitud d’abatiment i amb un cert passotisme dels seus jugadors no hi ajudava gens. La diferència al final del tercer quart era escandalosa, amb un parcial esfereïdor de 34 a 9, i es repetia el desastre de fa dues setmanes de Vitòria (79-45).

Difícilment podien anar pitjor les coses en l’últim quart, però l’inici va tornar a ser desastrós, i en alguns moments inclús semblava que els de la capital del Túria podrien assolir un avantatge escandalós de 50 punts, impulsats per un descomunal 20/38 en triples. Un parcial final de 6 a 0 del Girona maquillava el resultat però no la mala imatge i la sensació de fragilitat i impotència transmesa per l'equip.