Revés a la Superlliga de futbol

El projecte de Superlliga, una lliga europea a la qual avui dia encara donen suport el Reial Madrid, FC Barcelona i Juventus, ha patit una dura garrotada en les institucions comunitàries. L’Advocat General de la Unió Europea va determinar ahir que la FIFA i la UEFA no van incórrer en abús de la seva posició dominant en les competicions del futbol europeu en bloquejar amb l’amenaça de sancions la creació del torneig alternatiu. La decisió arriba després de la demanda interposada per l’empresa European Superleague Company, S.L contra les citades entitats.

En la seva posició, el lletrat Athanasios Rantos assegura que els equips tenen llibertat per a crear una competició pròpia, però en cap cas podrien continuar vinculats a la FIFA i a la UEFA sense autorització prèvia. «Les normes de la FIFA i de la UEFA que supediten la creació de qualsevol nova competició a una autorització prèvia són compatibles amb el Dret de la Unió en matèria de competència», va dir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en un comunicat

L’opinió de l’Advocat General assignat a aquest cas no és vinculant, però el Tribunal de Justícia de la Unió Europea estima que els seus jutges segueixen la línia d’aquests dictàmens en aproximadament un 80% dels casos. Aquesta figura, que no existeix com a tal en el dret espanyol, té la funció d’assistir al Tribunal presentant conclusions motivades sobre els assumptes que coneix, acompanyades d’un suggeriment sobre com ha de resoldre.

«Tenint en compte les característiques de la competició projectada, els efectes restrictius derivats del sistema d’autorització prèvia són inherents i proporcionats per a aconseguir els objectius legítims perseguits per la UEFA i la FIFA associats al caràcter específic de l’esport», assegura el lletrat en el primer punt de la seva argumentació. En el segon, Rantos assenyala que les normes de la UE en matèria de competència no prohibeixen la FIFA, la UEFA, les federacions o les lligues «amenaçar amb sancions els clubs afiliats en cas que participin en un projecte de creació d’una nova competició que pogués vulnerar els objectius legítims de les federacions de les quals són membres».

Moviments i sancions

Cal recordar en aquest sentit que la UEFA va decidir anul·lar les sancions i procediments disciplinaris contra els 12 clubs rebels que es van presentar com a avals d’un projecte llançat a l’abril de 2021 i del qual Florentino Pérez, president del Madrid, va ser nomenat president. D’aquesta primera nòmina en van anar caient tots els participants menys el club blanc, el Barça i el Juventus després de la pressió dels aficionats i les inconsistències legals.

Mentre es produïa aquest interval fins a conèixer la decisió Florentino ha aprofitat per a anar augmentant l’estructura d’A22 Sports Management, la promotora de la Superliga. Primer va fitxar com a conseller delegat Bernd Reichart, ex responsable d’inversions d’Antena 3, i ara ha nomenat com a administrador únic Luis Lezama-Leguizamón, nét de l’exvicepresident del Banc Bilbao Biscaia, Manuel Lezama-Leguizamón.

La Superlliga podria seguir endavant, però seria fora de qualsevol ordre mundial. «Les normes de la UE en matèria de competència no s’oposen a les restriccions establertes en l’Estatut de la FIFA referides a la comercialització exclusiva dels drets relatius a les competicions organitzades per la FIFA i la UEFA en la mesura en què aquestes restriccions resultin inherents a la consecució dels objectius legítims relacionats amb el caràcter específic de l’esport, insisteix l’Advocat General en el seu dictamen.