Spar Girona 74-48 Perfumerías Avenida: Lliçó memorable a l’etern rival

Hi hauria d’haver un Spar Girona-Avenida cada setmana. Sobretot, quan guanyes. Sobretot si els partits són com el d’ahir, batalles que et fan aixecar del seient veient el teu equip excel·lir davant l’etern rival, a qui acabes guanyant de 26 (74-48). És la millor manera de ressorgir en una Eurolliga on l’Uni s’havia encallat i on torna a tenir ben vives les esperances de passar per tercer any seguit a quarts de final. Va ser una altra nit memorable, i ja en són tantes que hem perdut el compte, en què les gironines van empetitir l’Avenida, grogui des de molts minuts abans que s’acabés el partit. Llàstima que ahir jugués el Barça de futbol sala i TV3 posés el partit a les 19 h d’un dia laborable perquè l’espectacle mereixia encara més dels 3.300 espectadors que, a aquella hora, van posar color a Fontajau.

Dinou punts en vint minuts. Això és el que va concedir l’Spar Girona a un transatlàntic com el Perfumerías Avenida ahir a la primera part. Si ja semblava increïble haver deixat les noies de Roberto Íñiguez amb només 13 al primer quart, encara ho va ser més el que va venir després, al segon, quan només van ser capaces de fer-ne 6. El 33-19 del descans era un reflex del qual s’havia vist fins aleshores, un Uni que posava mans per tot arreu, capitanejat per una Gardner imperial, robava pilotes i sortia a la contra, i un rival desaparegut (només Onyenwere mantenia el tipus) en trobar a faltar el tir exterior (1/8 triples en els primers 20 minuts) i que començava a perdre la batalla pel rebot. Com que les gironines ja hi estan acostumades a no espantar des de fora (0/8 al descans), han de buscar altres arguments com patir des de la defensa, i refiar-se del talent, que n’hi ha i molt, de Gardner, Araújo i companyia. I tot això sense Sykes, que finalment podrà debutar demà contra el Cadí, ni Drammeh, amb molèsties musculars al psoas.

Els catorze punts d’avantatge del descans era un botí magnífic. Les gironines, que havien arribat a tenir una màxima renda de 16 (33-17), s’havien assegurat un partit a pocs punts, sense la rauxa que li hauria agradat al rival. Tenien la paella pel mànec, i no ho van desaprofitar. A la segona part el Perfumerías Avenida va millorar (una mica) en l’aspecte anotador, però és que l’Spar Girona també, i es va acabar imposant en tots els parcials. La diferència creixia i creixia i a pocs segons per acabar el tercer quart s’enfilava ja als +22 (55-33) després d’un triple i una recuperació d’Araújo. Iñíguez, sempre inquiet a la banqueta, semblava haver llençat la tovallola.

El partit estava dat i beneït, però Fontajau reclamava més espectacle. La impotència de l’Avenida era evident en accions com una antiesportiva de Vilaró a Gardner. L’Uni agradava i s’agradava, apallissant de 26, que aviat és dit, a l’etern rival.