Lamine Yamal, la perla de la Masia que urgeix renovar

Xavi Hernández ha citat al davanter de només 15 anys a entrenar amb el primer equip

Lamine Yamal, en un entrenament amb el primer equip del Barça. | FC BARCELONA

Lamine Yamal, en un entrenament amb el primer equip del Barça. | FC BARCELONA / Albert guasch. Barcelona

Albert Guasch

Durant el tradicional menjar de Nadal la setmana passada amb els mitjans de comunicació, Joan Laporta va comentar en una dels atapeïdes rotllanes que se li van formar al voltant que renovar a Lamine Yamal Nasraoui Ebana, la indiscutible perla de la Masia, forma part de la seva llista de prioritats del 2023. Lamine, de només 15 anys i que ha saltat de cop del Cadet A al Juvenil A, està entrenant amb el primer equip sota la supervisió de Xavi Hernández des de setembre. Que és un tresor a preservar i mimar ho sap qualsevol que l’ha tractat i vist jugar durant la seva etapa de formació a la pedrera blaugrana. D’ell s’opina en mode superlatiu. «Després de Leo Messi i Ansu Fati, em refereixo a l’Ansu de les categories inferiors, és el més gran que hem vist en el futbol base», explica una veu de dins de la Masia. Tothom sap que cal retenir-lo quan compleixi els 16 anys i pugui signar el seu primer contracte professional; una altra cosa és que el Barça sigui capaç d’aconseguir-ho.

Laporta va exhibir en aquesta rotllana la seva bona relació professional amb Iván de la Peña, l’agent de Lamine, que ho és també de Gavi, per treure a passejar el seu optimisme. Però en el cas d’aquest hàbil davanter existeixen diversos factors que compliquen la seva renovació. El principal, li plouen i li plouran ofertes irresistibles al seu agent de part dels principals clubs europeus. Això es dona per descomptat. Després, el jugador ja està sent temptat per les grans agències futbolístiques per treure’l de la protecció de De la Peña. Hi ha una selva de personatges que es mouen amb el ganivet entre dents allà a baix.

Amb 16 anys, els diners entren amb tota la seva brillantina a les vides d’aquests joves jugadors i els seus pares. I en el cas de Lamine es tem que sigui un factor distorsionador, com amb tants altres abans, cal precisar. Però amb Lamine es veu venir, per la complexitat del seu quadre familiar.

Lamine va néixer l’1 de juliol del 2007 a Mataró de pare marroquí i mare de Guinea-Equatorial. Va entrar a les categories inferiors en edat de prebenjamí, és a dir, als 7 o 8 anys. «Va jugar un d’aquests partidets de prova i vam decidir amb Aureli (Altimira) que es quedés, una mica amb l’actitud d’anar veient», recorda Jordi Roura, exdirector del futbol formatiu. «No obstant això, la seva evolució va ser espectacular i a partir d’aleví, amb 11 anys, ja vam veure que tenia un talent extraordinari».

«Tothom -prossegueix Roura- pot veure que un Messi és quelcom especial; tothom pot veure quan algú no serveix. El difícil és decidir sobre jugadors en zones grises. Lamine és dels primers, dels quals es veu fàcil que és algú diferent». Esquerrà, molt esquerrà, de tècnica privilegiada i regateig elèctric, pot actuar d’extrem (es prodiga sobretot al costat dret, a cama canviada), de davanter centre, darrere del ‘9’ o fins i tot d’interior. «Futbolísticament és un 10», ratifica Xavier Vilajoana, que com a directiu es va encarregar de supervisar la Masia.

Va cremant etapes a un ritme salvatge. Fins a ficar el cap al vestuari de la Ciutat Esportiva del primer equip, Lamine ha jugat des d’edat aleví en una o dues categories superiors. Fins i tot a la selecció ha fet un pas de gegant en ser convocat amb la sub-19.