Mirar-s’ho des de ben amunt és tota una rutina per a l’Uni

S’ha igualat, i de quina manera, la Lliga Femenina de bàsquet. Una competició que es va acostumar al binomi habitual durant uns quants anys, però que ara ha multiplicat les seves alternatives, amb els favorits habituals, però una bona colla d’actors que ja no tenen massa ganes de ser considerats només com a secundaris. Entre el primer i el setè classificat hi ha només quatre victòries de diferència, una situació inèdita al llarg de moltes temporades quan s’atrapen les vacances de Nadal. El que no canvia, això sí, és la rutina de veure incrustat al capdamunt de la classificació a un Spar Girona que ja no és que s’hagi consolidat a la categoria, sinó que és un dels habituals a lluitar pel títol. L’Uni va atrapar la màxima divisió el 2009 i des de llavors, al llarg d’aquestes 14 temporades consecutives, ha tancat la catorzena jornada del campionat ocupant el primer o segon lloc en 8 ocasions. Més de la meitat. 

L’Spar Girona es regala una plàcida victòria (81-64)

Aquest 2022 no és pas una excepció. Va escombrar el Bembibre a Palau i tancarà l’any natural divendres a la pista del Tenerife, el cuer. L’equip de Bernat Canut és segon, però comparteix el lideratge amb el València Basket, a qui va derrotar en la primera jornada i amb qui comparteix balanç: 11 victòries i 3 derrotes. Segon a aquestes alçades de la pel·lícula també ho ha sigut en la temporada 2020/21 (13 victòries i 1 derrota), 2017/18 (12-2), 2016/17 (12-2) i 2015/16 (10-4). Igualment, sap què és conviure per aquestes dates al capdamunt de la taula, perquè ha sigut líder després de 14 partits els cursos 2019/20 (13-1), 2018/19 (13-1) i 2014/15 (13-1). Una mica més avall, el tercer lloc, l’ha ocupat en dues ocasions: fa un any (11-3) i també a cavall entre el 2012 i el 2013 (8-4). Encara que sembli mentida, si es fa cas només al present, també hi va haver una època que l’Uni havia de conviure en una altra realitat. Per exemple, passades les primeres 14 jornades dels dos primers cursos a l’elit, l’equip era desè, amb més ensopegades (9) que no pas alegries (5). Eren altres temps.