Bordils activa la palanca de la nostàlgia

L’Handbol Bordils és, avui dia, un club referència. Pot ser ben menut el poble, que la incidència d’aquesta entitat i dels qui en formen part, és enorme. S’explica més enllà dels anys a Divisió d’Honor Plata del seu sènior, ara un esglaó per sota. En parlen també els bons resultats de la pedrera, equips reconeguts a tot Catalunya i amb recorregut també en els campionats estatals. Però per comprendre el present, és important abraçar el passat i a Bordils, de coses n’han passat moltes i algunes d’elles amb unes conseqüències gegants. Jordi Carreras, Josep «Telo» Batet i Jordi Toti Congost són tres noms propis d’aquestes sis dècades d’existència. La seva petja encara perdura i el club en va voler reconèixer la seva trajectòria, amb un acte molt emotiu en un pavelló, el Blanc-i-Verd, que va activar la palanca de la nostàlgia.   

La dècada dels vuitanta va viure una mena de punt d’inflexió a favor del Bordils, que va créixer exponencialment en ressò i expectatives. Carreras, Congost i Batet, juntament amb tot el seu equip de treball, en van ser els principals culpables. Uns agosarats per a l’època. Gent amb fam d’handbol, amb ganes d’aprendre i créixer, que van moure cel i terra per formar-se i aportar, pel bé del club, tot el seu coneixement. Llibres que arribaven d’aquí i d’allà, clínics, aprenentatge a dojo. El que fos per millorar, per canviar d’hàbits. Van transmetre tot el seu coneixement, implantant-lo als equips de base i els resultats no es van fer esperar massa. Els alevins, infantils, cadets i poc després els juvenils, van començar a guanyar campionats comarcals, per després passar a enfilar-se al podi a nivell català. S’assolien fites impensables per a un poble de, llavors, poc més de mil habitants. El 1986, per exemple, quan el cadet es proclamava campió de Catalunya, apallissant el Granollers a les semifinals i superant el Barça de David Barrufet en l’últim esglaó.

El Bordils aleví guanya la final del torneig Helvetia

El club, sabedor de la història i agraït, va tenir un gest el passat dijous amb tots tres. Els va reunir al pavelló. A ells i a una seixantena de persones, entre exjugadors i exmembres del cos tècnic. Molts d’ells, acompanyats dels seus familiars. Un moment emotiu, amb molts somriures, alguna llàgrima. Carreras, Congost i Batet van rebre, cadascú, una samarreta de l’Handbol Bordils. Les ensenyaven, orgullosos, al mig de la pista. Allà on s’acabava de disputar la final del torneig Helvetia en categoria cadet, guanyat per l’equip de casa. On també la selecció catalana juvenil (amb quatre jugadors formats al Blanc-i-Verd com ho són els germans Cikusa, Arnau Pou i Aleix Frigola) es va enfrontar a la selecció gironina sènior de Jordi González i Esteve Ferrer. I allà mateix on, un dia després, s’acabaria celebrant l’edició juvenil del mateix campionat Helvetia.

Subscriu-te per seguir llegint