Dolça ressaca a Fontajau: una victòria «de tots»

Minuts després que el Bàsquet Girona esclafés el Joventut sense miraments en un partit per al record, Aíto García Reneses era un home feliç. «Probablement, hem fet el millor partit de la temporada», assegurava, mantenint el tipus per fora i l’alegria per dins. L’aire que es respirava als vestidors també era de satisfacció: havia sigut una nit immensa i no era per menys. «L’equip ha fet una feina increïble, i l’ha fet durant els quaranta minuts», deia Èric Vila, posant l’èmfasi en la regularitat col·lectiva durant els quatre períodes. El Bàsquet Girona no va aixecar el peu de l’accelerador en cap moment, tal com li havia demanat el seu entrenador en la prèvia. El premi va ser un contundent i clar 79-66. «Poder ser consistents al llarg de tanta estona és molt important. És clar que hi haurà estones en què ens superaran, però hem demostrat ser sòlids, sobretot en defensa, i això ens ha permès atacar com hem atacat», remarcava. Si Gasol sol ser la cara visible dels èxits, dimarts també ho van ser Taylor, Fjellerup, Figueras, Miletic o Prkacin. Tots, absolutament tots, van sumar per deixar sec el conjunt badaloní, que no és un qualsevol. «Sabem que és un dels grans equips de la Lliga i poder-los derrotar a Fontajau explica moltes coses. Estem molt i molt contents per la victòria». Vila, que ja té el partit contra el Fuenlabrada de dissabte al cap («és que el calendari és així, aquesta victòria l’hem de deixar estar i hem de centrar-nos a tornar a guanyar»), considera que el resultat anirà bé, a la vegada, per millorar l’autoestima. «En tot moment hem confiat en la feina que estem fent, malgrat que algunes setmanes és complicat veure com aquesta no es tradueix en triomfs. De mica en mica estem mostrant què podem fer i a quin nivell podem estar, i això és positiu».

Els extrems són «negatius»

«Sí, sense dubte, ha estat el partit més coral de la temporada. Hem portat el ritme de joc durant tot el partit, contra un Joventut que arribava amb una línia boníssima i està a la part alta de la taula. Hem pogut treure els dos darrers partits a Fontajau i hem fet gaudir a l’afició, que encara estarà més al nostre costat del que ja ho estava. I mira que no ens podem queixar, eh! Aquest és el camí per aconseguir coses boniques», opinava Quino Colom, autor de set punts i nou assistències. El director d’orquestra del Bàsquet Girona, però, prohibeix qualsevol mena d’eufòria. «Sóc partidari de creure que no som ni molt bons quan guanyem, ni molt dolents quan perdem. Els extrems solen ser negatius. Davant del Joventut ho hem fet de conya, però ara ens toca un rival directe, el Fuenlabrada, i ho haurem de fer igual o millor».

Quina importància té que en un joc d’equip tothom se senti partícip de la victòria? «A mi em deixa molt bon cos veure com tants jugadors han fet un pas endavant. Hem demostrat que tots i cadascun dels integrants de la plantilla som molt vàlids i que podem respondre quan se’ns necessita». Això sí, Colom no s’atreveix a revelar de quina manera va tocar-los la fibra Aíto abans del partit: els secrets del vestidor s’han de quedar al vestidor. «Constantment ens dona trucs addicionals (riu). Estic convençut que anirem millorant. A principi de curs vam demanar paciència i tant de bo aconseguim una empenta a la classificació més aviat», conclou.