La normalitat de Yasmina Alcaraz per ser mare i àrbitra a la vegada

«A casa hem pres una decisió important: fa uns mesos vam saber que esperem una criatura i això farà que interrompi les meves obligacions d’àrbitra». Sota una extensa entrevista publicada pel compte oficial de l’ACB a les xarxes socials i gravada a l’escola on va anar de petita, les Escolàpies de Figueres, Yasmina Alcaraz anunciava el gir radical que hi haurà al seu món: la gironina està embarassada de cinc mesos i deixarà provisionalment l’arbitratge. «Fins ara ho estic compatibilitzant, però hauré d’aturar el ritme». L’esport no és l’únic que dona alegries. «És nou per a tothom; per a mi, és clar, però també per a l’ACB i per als meus companys. Tots hem anat una mica sobre la marxa, i això ha provocat que agafés molta més normalitat i naturalitat. Ho hem tractat tot de manera honesta i sincera. Al final, és una part de la vida». Alcaraz explica la contradicció que sent per la felicitat de poder ser mare respecte a la tristesa que li provoca haver de posar un punt i a part a allò que tant li agrada. Perquè l’arbitratge és la seva passió. «El primer pas va ser decidir que volia quedar-me embarassada. Sabia que si això passava hi hauria unes conseqüències, com aturar-me a la feina. Jo no volia deixar d’arbitrar, i menys ara, que estic en un bon moment. Un cop decidit això, després s’obria el meló de quan deixar-ho. I al principi és complicat, perquè el cos et permet fer-ho. La notícia és molt positiva, però no puc negar que també és un petit trauma. Però ho he d’assumir». Alcaraz, que no defuig cap pregunta, també va deixar clar que, un cop sigui mare, «voldré tornar als pavellons. Voldré moure’m per Espanya, Europa i el món per xiular partits. Sóc conscient que necessitaré el suport de la meva gent, amb la meva parella ja ho hem parlat i ell haurà d’assumir un esforç, segons com es miri, fins i tot més gran que el meu. Haurà de renunciar a coses perquè jo marxaré i el deixaré allà. Emocionalment no és fàcil. Però és que la família i els amics estan disposats a cedir part del seu temps per ajudar-nos i perquè jo pugui continuar complint els meus somnis».