Gareth Bale anuncia que es retira del futbol

L’internacional gal·lès, guanyador de 19 títols amb el Reial Madrid, penja les botes als 33 anys

Redacció

Amb l’eliminació de Gal·les del Mundial, on no va rendir al nivell que se n’esperava, Gareth Bale (Cardiff, 1989) estava firmant el seu epitafi. El futbol d’alt nivell ja era lluny per a l’atacant, que colpejava amb frustració una de les càmeres que treballava en el partit contra Anglaterra. Era l’última funció d’un jugador que va créixer i va explotar com un gran lateral esquerre al Tottehnam i que va acabar com un dels millors extrems del món, regalant tardes de glòria al Reial Madrid.

Pel camí, la dissolució. El «Gal·les, Golf, Madrid, in that order» amb el qual es va desentendre de la primera fila, on va acumular fins a 19 títols vestint la samarreta del Reial Madrid, entre els quals cinc Champions League. A l’estiu del 2020 va posar fi a una etapa blanca que es va prolongar fins al desgast, però on Gareth va deixar grans postals. Com el gol de xilena que va permetre als blancs aconseguir la Champions del 2018.

Aquest gol exemplifica a la perfecció el talent explosiu de Bale. Va desfer la igualada contra el Liverpool al cap de poc de sortir al terreny de joc, aprofitant un centre de Marcelo. Una obra nascuda de la incorrecció genial que sempre ha demostrat un ídol tímid, que amb prou feines va aprendre l’idioma en tots els seus anys com a madridista.

Bale va intentar refugiar-se a l’MLS, formant part del Los Angeles FC per estendre la seva carrera cap al Mundial amb què va tancar la seva carrera. Va acabar sent el colofó a una exitosa carrera, també pel que fa a seleccions, malgrat el desenllaç de Qatar (el primer Mundial des de 1958). Va aconseguir una cosa impensable per al futbol del seu país com va ser arribar a les semifinals de l’Eurocopa 2016.

17 cursos a l’elit

«Després de considerar-ho de manera acurada i reflexiva, anuncio la meva retirada immediata del futbol de clubs i internacional. Soc increïblement afortunat d’haver complert el meu somni: haver practicat l’esport que estimo. M’ha donat alguns dels millors moments de la meva vida. Han sigut 17 temporades al més alt nivell que seran impossibles de repetir, sense importar el que m’ofereixi el pròxim capítol», ha explicat Bale en un dels dos comunicats publicats. El primer, amb el focus en el futbol de clubs. El segon, dirigit a Gal·les.

En la nota, el ja exjugador ha repassat la seva carrera, des del primer toc amb el Sotuhampton fins a l’últim amb el LAFC, passant per «jugar i capitanejar el meu país 111 vegades». En la primera comunicació, Bale diu sentir-se en deute «amb moltes persones» per ajudar-lo a canviar la seva vida i donar forma a una carrera que ara acaba.

Una primera part del seu comiat on els noms propis són els dels seus pares i germana, «perquè sense la seva dedicació en els primers dies no estaria escrivint això», a més de la seva dona i fills, «perquè el seu amor i suport m’han sostingut: m’inspireu a ser millor i estic orgullós d’això». La primera carta acaba amb la seva firma i el següent missatge: «Ara segueixo endavant cap a la següent etapa de la meva vida. És un temps de canvi i transició, una oportunitat per a una nova aventura».

Res com Gal·les

Però el final de la carrera de Bale, del qual es va arribar a especular que es retiraria al Cardiff City, ha estat marcat per l’acompliment amb la seva selecció. Per això l’extrem ha dedicat un adeu propi a Gal·les, molt més emocional i directe. «¿Com descric el que significa per a mi ser part d’aquest país i equip? ¿Com articulo l’impacte que ha tingut en la meva vida?», es pregunta un jugador per a qui vestir la samarreta dels Dracs va canviar la seva vida i la seva personalitat.

Bale diu sentir-se afortunat per «ser gal·lès i internacional, una cosa incomparable amb tot el que he experimentat», per això agraeix haver sentit «el suport i passió del mur vermell i d’haver estat junts en llocs inesperats i sorprenents». Gareth, que sempre es va sentir més integrat al món que li va regalar la seva nació, assegura que no s’allunyarà «de l’equip que viu en mi i corre per les meves venes, al cap i a la fi, el drac a la meva samarreta és tot el que necessito».